Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Les falles a la Tarragona republicana de 1936
L'entrevistat comença amb referències a cançons populars catalanes abans d'entrar en matèria sobre la història local.
Explicació de com l'any 1936 es van organitzar les primeres falles a la ciutat, amb comissions a la Mitja Lluna, la Rambla i el Port.
Descripció de l'estàtua de la llibertat a la Plaça dels Carros i la sàtira social sobre l'amor i el respecte durant la República.
Memòries sobre les desfilades de carrosses i la participació de bandes de música vingudes de València.
Repàs de les tradicions gastronòmiques, la compra de licors a granel al Port i els hàbits dels portuaris i pescadors.
Detalls sobre la durada de la festa (del 22 al 24 de juny) i els trens especials per a visitants de les Terres de l'Ebre.
L'avi promet portar fotografies de l'època el proper dia i s'acomiada amb un cant a Catalunya.
Les falles a Tarragona: Una tradició de 1936
El testimoni recorda amb detall les falles que es celebraven a Tarragona l'any 1936, una festa que va tenir un gran èxit inicial i que va aglutinar comissions de veïns a diversos punts de la ciutat com la Mitja Lluna, la Rambla i el Port.
Estructura i temàtica de les festes
Les falles tarragonines tenien característiques pròpies que les diferenciaven:
- Simbolisme romà: Moltes construccions incorporaven elements que recordaven el passat de Tarragona com a capital romana, com ara columnes o quàdrigues.
- Satira i llibertat: En temps de la República, les falles servien per expressar idees amb ironia. Destacava una figura de l'Estàtua de la Llibertat de 15 metres a la Plaça dels Carros (llavors Francesc Macià) i escenes que capgiraven els rols socials.
- Participació valenciana: Cada comissió portava bandes de música de València que desfilaven per la ciutat, creant una gran harmonia entre valencians i tarragonins.
Celebració i costums socials
La festa no només eren els monuments, sinó també la convivència al carrer:
- La durada: Els actes començaven el dia 22 de juny i culminaven amb la cremada la nit de Sant Joan (el 24).
- Gastronomia i beguda: Es consumia el clàssic moscatell, mistela, anís i conyac comprat a granel als magatzems del Port o de la Plaça dels Carros. Els pescadors i portuaris tenien el costum de fer la "copeta" abans d'anar a la feina.
- Turisme religiós i festiu: La companyia de ferrocarrils posava trens especials fins a mitjanit per portar gent de les Terres de l'Ebre (Tortosa, Ampolla, Cambrils) per veure la cremada.
"Hi havia llibertat, en la República hi havia llibertat, però llibertat normal, correcta... es podia expressar-te, poder dir les coses."