Records de la Pasqua: El dia de la mona i la picaresca
L’avi Ramon recorda els quatre llocs tradicionals on es celebrava la Mona: els garrofers, la tabacalera i els seus jardins, l’Oliva i el Pont del Diable/Font d’Engarrot.
Es descriuen els jocs típics d’aquell dia: regates, ‘gallina cega’, saltar la corda, mocadors, amb la complicitat i la recatada participació de les noies.
Reflexions sobre la “picaresca” dels homes i les dones durant la festa, la innocència masculina i la picardia femenina, amb referències a Eva i al dimoni.
Detall dels diferents models de mones (rodones amb bous durs, corassons, pastissets) i del berenar elaborat que portaven famílies i grups.
Descripció dels camins i indrets més solitaris on es reunien colles: el Pont del Diable, on venien noies d’altres pobles, i la misteriosa Font d’Engarrot.
Explicació de com es repartia el menjar entre grups, el rol de l’home com a convidat/pagador i el comiat final de l’entrevista amb l’avi Ramon.
Celebració i llocs emblemàtics de la diada de Pasqua
L'episodi recull els records de l'avi Ramon sobre com se celebrava tradicionalment el dia de la mona. Es destaquen diversos escenaris clàssics als voltants de la ciutat on el jovent i les famílies anaven a passar la jornada, com ara els jardins de la Tabacalera, l'Oliva, el Llorito, el Pont del Diable o la font de l'Engarrot.
La picaresca i el joc entre el jovent
Un dels punts centrals de la conversa és la picaresca i la interacció social durant aquests dies de camp. L'avi recorda amb nostàlgia els jocs que servien d'excusa per al flirteig:
- La gallina cega i el joc del mocador: moments utilitzats pels nois per apropar-se a les noies.
- Saltar a la corda: un joc on els homes triaven voluntàriament "parar" (moure la corda) per observar les noies mentre saltaven.
- La moda de l'època: l'ús d'espardenyes per anar al camp i faldilles lleugerament més curtes (fins als genolls) que permetien més moviment i ball.
El menjar i la convivència
A diferència de les grans paelles actuals, abans la celebració era més senzilla i casolana:
- Es portaven coses preparades de casa com entrepans, corassons o pastissets.
- Les mones originals eren rodones i amb ous durs, sense els ornaments excessius de l'actualitat.
- Existia una divisió de rols: sovint les noies preparaven el menjar de casa i els homes convidaven a les despeses exteriors.
"Sempre hi ha hagut picaresca per part dels homes i per part de les dones... la dona sempre més picardia, l'home més innocent."
La jornada concloïa amb el retorn a casa quan es feia fosc, un moment que també propiciava que la gent s'hagués d'agafar per seguretat (i aprofitar la proximitat).

