Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Evolució i tradició de la Pastisseria Vivert
Presentació de la continuïtat de la pastisseria a mans del fill del fundador, qui va preferir l'obrador a la seva carrera com a cantant de sarsuela.
Records sobre la remodelació de la pastisseria després de la guerra i la implicació personal de l'Avi Ramon en la decoració de l'establiment.
Reflexió sobre com s'aprenia l'ofici abans de les escoles, destacant la importància de la creativitat i l'adaptació de nous materials.
Joaquim Vivert fill i els seus premis de prestigi, així com el valor social de ser pastisser durant la postguerra.
La creació dels biberins i la transformació de la pastisseria en un espai de cafeteria modern però mantenint el caràcter tarragoní.
La nissaga dels pastissers Vivert
En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, s'explora el relleu generacional de la coneguda Pastisseria Vivert de Tarragona. L'Avi destaca la figura de Joaquim Vivert, fill del fundador, qui va haver de triar entre la seva vocació musical com a cantant de sarsuela i la continuïtat del negoci familiar. Finalment, es va imposar la tradició artesana, combinant el seu gust artístic amb l'ofici de pastisser.
Creativitat, premis i innovació
El resum de l'evolució de l'establiment inclou punts clau sobre la seva transformació:
- Reforma i decoració: Després de la Guerra Civil, el local es va modernitzar. L'Avi Ramon recorda haver participat personalment en les tasques de decoració de l'establiment gràcies al seu ofici.
- Reconeixements: Joaquim Vivert fill ha estat guardonat amb diverses medalles i diplomes, incloent-hi distincions de nivell nacional a Catalunya, que avalen la seva trajectòria professional.
- Creacions pròpies: Se subratlla la invenció dels biberins, una especialitat de xocolata i ametlla que ha esdevingut un producte emblemàtic de la casa.
L'ofici com a art
La conversa reflexiona sobre el valor de l'artesania en una època on no existien escoles reglades de pastisseria. L'aprenentatge es basava en l'experiència i la capacitat d'adaptar les noves maquinàries i materials amb gust i qualitat.
"La gràcia consisteix en allò que va sortint nou, saber aprofitar i adequar amb tota la qualitat i necessitat."
Adaptació als nous temps
Actualment, la pastisseria ha evolucionat seguint la tendència de modernització de molts comerços històrics de la ciutat. L'establiment del carrer Apodaca no només ven dolços, sinó que s'ha adaptat com a cafeteria, oferint un espai on els clients poden degustar els productes en un ambient agradable i tarragoní.