Memòria històrica de la Tarragona antiga i el seu urbanisme
Presentació de l’espai i record de l’estructura prèvia de Tarragona abans de començar el primer capítol temàtic.
Descripció del matadero, l’arribada de bous i toros per a la carn i les corrides que atreien el públic.
Localització del Portal de Sant Antoni, la plaça de Sant Joan i cases com la del Pobre o la Cana de Granada, amb anècdotes familiars.
Història del barri jueu, la seva posició fora del centre històric, el seu paper econòmic i la convivència amb la resta de la ciutat.
Explicació dels carrers de Calderers, Vidre, Pedres i Estubes i la concentració de tallers i fàbriques artesanes que donaven vida al nucli antic.
Reflexió final sobre la barreja d’èpoques, la importància de conservar la memòria antigadel moment de transició cap a l’actualitat urbana.
La Tarragona de l'avi Ramon
Aquesta conversa és una crònica viva sobre la transformació de la ciutat de Tarragona, passant per records d'infantesa i la descripció d'espais que han canviat radicalment de funció amb el pas dels decennis. L'avi Ramon ens transporta a una època on la ciutat estava delimitada per les seves muralles i on la vida gravitava entorn dels oficis artesanals.
Espais emblemàtics i transformacions
- L'antic escorxador (matadero): Situat prop del Portal de Sant Antoni, actualment és la seu de la Universitat Rovira i Virgili. Es recorda especialment l'arribada d'animals (bous i cavalls) i la venda de carn de toro durant les temporades de corrides.
- Cases Senyorials: S'esmenten edificis com la Casa Canals i la Casa Castellarnau, destacant la relació entre les famílies benestants i el seu personal de confiança.
- Nomenclatura dels carrers: Molts carrers encara conserven el nom de l'ofici que s'hi exercia, reflectint una ciutat d'artesans:
Carrer dels Calderers (caldereria). Plaça de l'Oli. Carrer del Vidre*.
El Barri Jueu i la vida social
L'avi explica la curiosa història del barri jueu, situat en aquell moment en un racó secundari de la ciutat emmurallada. Es destaca la seva influència econòmica i com, durant la Setmana Santa, la dinàmica del barri canviava totalment per motius religiosos i de seguretat.
"Són coses que s'anen perdent i fent allò... és arribat un moment que els jueus haguessin sigut els que manaven si no s'haguessin reclòs en aquell barri."
Una ciutat d'oficis i vivències
Finalment, es fa èmfasi en com la ciutat era molt més petita i concentrada. Es recorden anècdotes com la de toros escapats que corrien pels carrers de baixada cap a la zona del Port, creant situacions de perill i sorpresa per als veïns.

