Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Memòries de Tarragona: Picaresca i Tradicions Locals
L’avi Ramon recorda que on avui hi ha pubs i bars hi havia una fàbrica i magatzem de sal.
Descripció de la caseta antiga on una dona oferia consultes d’endevinació i l’actitud supersticiosa de la gent després de la guerra.
Explicació del sistema de fer preguntes en grup per enganyar i encertar sempre alguna resposta, aprofitant la incertesa sobre familiars desapareguts.
Explicació dels noms antics dels carrers: Nova de Sant Magí i Carrer del Cap de Cavall, amb una escultura que ja ha desaparegut.
Reviure la tradició d’anar a fer el vermut abans de dinar, amb olives i barberejos, en petits vasos a preus populars.
Comentari sobre el bar de pas al port conegut com la Boca Calle i l’origen del sobrenom “Calvaves” pel sistema de rentar els gots.
Records Històrics de la Tarragona d'Abans
En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es recuperen fragments de la memòria històrica de diversos carrers i establiments emblemàtics de Tarragona, destacant la transformació de la zona baixa i l'activitat social d'altres èpoques.
La Picaresca de les Vidents i Endevins
Un dels relats més curiosos se centra en la figura d'una vident que s'instal·lava al carrer Nova de Sant Magí. L'avi descriu com funcionava aquesta picaresca, especialment intensa durant la postguerra:
- Enganys en grup: Molts "endevins" no feien consultes individuals, sinó que responien preguntes generals davant d'un grup per augmentar les possibilitats d'encertar.
- Necessitat emocional: La gent hi anava desesperada per saber dels familiars que eren als camps de concentració o desapareguts a la guerra.
- Superstició: Tot i que molts no volien reconèixer-se com a supersticiosos, tothom tenia les seves manies i acudia a aquestes consultes cercant respostes sobre el futur.
"Preguntaven, i pel que preguntaven, contestaven... la persona que hi anava ja sabien el peu que calçava."
Toponímia Popular i Costums Socials
L'episodi també posa èmfasi en com els noms populars definien la ciutat:
- El Carrer del Cap de Cavall: Conegut oficialment com carrer de Cartagena, rebia aquest nom per l'escultura d'un cap de cavall que hi havia a la façana d'una ferreria important que reparava carros i matxos.
- La Tradició del Vermut: Es recorda la importància social de fer el vermut amb olivetes, patates i berberechos abans de dinar, una activitat molt arrelada entre els treballadors que venien del port.
- L'anècdota de "Calvaves": Un bar situat a la Boca Calle conegut popularment amb aquest sobrenom degut a la precària higiene de l'època, on els gots es rentaven tots en un mateix recipient d'aigua per la manca de subministrament corrent.
Finalment, es fa referència a la fàbrica de sal que antigament ocupava la zona on ara es troben els bars del carrer Apodaca, testimonis d'un passat industrial i artesanal ja desaparegut.