Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Història dels cinemes i el teatre a la Tarragona de postguerra
Introducció sobre l'abundància de cinemes a la ciutat i com la vida religiosa marcava la programació, especialment durant la Setmana Santa.
Descripció de cinemes més petits, de versió original i intel·lectuals, i el lament pel tancament de les sales del centre per traslladar-se fora de la ciutat.
Repàs dels centres on es feia teatre, com la Congregació Mariana i els Claretians, i la gran pedrera d'actors que en va sortir.
Explicació de com les obres eren interpretades exclusivament per homes en els seus inicis i com s'adaptaven els papers femenins.
Relat sobre el protocol obligatori al cinema (himne, imatge de Franco i vestimenta) i tancament de la conversa.
Memòria del Cinema i el Teatre a Tarragona
Aquesta conversa ofereix un recorregut nostàlgic i detallat per la vida cultural de Tarragona durant el segle XX, destacant la transformació dels espais d'oci i les dures restriccions socials de l'època.
Els Cinemes de Proximitat i la Censura
L'interlocutor recorda una Tarragona plena de sales de cine, especialment al voltant de la Rambla Vella i el Passeig de les Palmeres. S'esmenten diversos tipus d'establiments:
- Sales parroquials i religioses: On la programació s'aturava estrictament per Setmana Santa a causa del pas de les processons.
- Cinemes intel·lectuals: Sales més petites que projectaven pel·lícules en versió original per a un públic més específic.
- L'evolució dels espais: L'aparició de cinemes de dues plantes abans de la desaparició progressiva de les sales del centre de la ciutat.
El Teatre i les Limitacions de Gènere
Un dels punts més rellevants és la proliferació del teatre d'aficionats vinculat a centres catòlics com la Congregació Mariana o els Claretians. Segons el testimoni:
- Al principi, només podien actuar homes. Això obligava a adaptar les obres: "una criada passava a ser un criat" o es triaven peces sense trames romàntiques.
- Amb el temps, es va permetre l'entrada de dones, enriquint les produccions del Teatre Metropol.
La Vida sota la Dictadura
Es descriuen anècdotes que il·lustren el control social durant el franquisme:
"A la mitja part, quan sortia la cara de Franco i tocava l'himne nacional, t'havies de posar dret i saludar."
- Normes de vestimenta: Per entrar al cinema a l'estiu, els homes no podien anar en màniga de camisa; calia portar una jaqueta o suèter.
- Impostos obligatoris: El pagament d'una "xapa" (donatiu social) de 30 cèntims amb cada entrada.