Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
La Setmana Santa i el franquisme a Tarragona
El net presenta l’avi i exposa que la conversa servirà per situar la Setmana Santa en el marc més ampli del franquisme, amb breus mencions a la seva pròpia experiència familiar (Cuba).
L’avi recorda tenir 15–16 anys durant el franquisme, explica la barreja de curiositat i por al carrer, la necessitat de saludar autoritats i la sensació d’una època ‘grisa’ i traumàtica, però també plena de picardies per descobrir el que passava per sota la superfície.
Detalla les normes que calia seguir en Quaresma i Setmana Santa: conferències, misses del Dijous Sant i Divendres Sant, el trasllat del monument, la presència obligada davant del clero i de les autoritats, i els actes de caritat organitzats per alguns industrials.
Reflexiona sobre la doble dimensió de la Setmana Santa: per una banda, la devoció veritable dels creients, i per l’altra, la pressió política i social que obligava a participar en actes religiosos per ‘cara a la galeria’.
Comenta la funció de les confraries i associacions, especialment la participació juvenil, el prestigi social de ser ‘professor’ en una cofradia i la proposta de fer una ruta pels principals escenaris de la Setmana Santa a Tarragona.
La ritualitat de la Setmana Santa durant la postguerra
L'episodi explora com es vivia la Quaresma i la Setmana Santa en l'època del primer franquisme a Tarragona. El testimoni descriu un període marcat per una atmosfera gris on la línia entre la devoció religiosa i el control social era gairebé inexistent.
Els rituals i l'obligatorietat
La celebració no era només una qüestió de fe, sinó una norma social estricta:
- El Dijous i el Divendres Sant eren dies de màxima solemnitat i d'assistència obligatòria a missa.
- L'acte d'anar a les processons servia perquè les autoritats i el clero poguessin controlar qui complia amb els deures religiosos.
- L'avi destaca que molts actes es feien "de cara a la galeria" per mantenir les aparences davant els qui manaven.
Hipocresia i control social
Es fa menció de les elits industrials i algunes associacions de senyores que imposaven les normes. L'avi recorda el contrast entre la caritat ostentosa i la realitat de les famílies amb dificultats:
"Hi havia persones que havien pagat una part d'un altar i la família potser estava en una situació... doncs amb situacions bastant de xoc."
Les confraries com a salvoconducte
Participar en una germandat o confraria en aquell moment tenia una funció pràctica de seguretat personal. Apuntar-se a aquestes entitats funcionava com una mena de salvoconducte per evitar ser assenyalat o perseguit, especialment per a aquells que tenien un passat vinculat a la guerra o opcions polítiques no afins al règim.