Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Memòries de la postguerra a Tarragona amb l'avi Ramon
L’Avi Ramon recorda la font de la plaça del Rei, les comunions i el costum de recollir i emmagatzemar aigua fresca al balcó en absència d’aigua corrent a les cases.
Descriu la rutina d’aixecar i baixar la bandera al quarter, la interpretació de l’himne, la parada obligatòria dels vianants i la severitat de les normes sense excuses.
Comparteix les seves experiències com a aprenent als 14–15 anys en tallers, la solidesa de l’ofici apresa a poc a poc i la manca d’experiència pràctica dels tècnics joves actuals.
Parla dels centres de reclusió de presos polítics a Tarragona durant la Guerra Civil, els graus assignats als professionals reclutats i les conseqüències judicials a la postguerra.
Recordant la Tarragona del passat
L'avi Ramon comparteix una conversa plena de nostàlgia i detalls històrics sobre la vida quotidiana a Tarragona durant la postguerra. El diàleg s'inicia amb el record de la plaça del Rei i la necessitat d'anar a buscar aigua a les fonts públiques quan el subministrament a les cases era insuficient.
Les normes estrictes i el militarisme
Un dels punts centrals de la conversa és la descripció de la plaça Verdaguer i l'antic quartel militar. L'avi recorda l'estrictes que eren les normes socials influenciades pel règim:
- Aturada obligatòria: Tothom s'havia d'aturar i posar-se en firmes quan sonava l'himne nacional durant l'aixecament o la baixada de la bandera.
- Sense excuses: No importava si es tenia pressa per anar a la feina o agafar el tren; saltar-se aquesta norma comportava esbroncades o problemes greus.
- El paper dels "més papistes que el Papa": Persones que volien demostrar el seu fervor polític vigilant i recriminant els altres.
"En aquelles èpoques les excuses no existien."
Formació, oficis i aprenentatge
L'avi reflexiona sobre les diferències entre el sistema educatiu i laboral d'aquell temps i l'actual:
- Aprenentatge prematur: Als 14 anys, els joves ja entraven als tallers com a aprenents, cosa que els permetia convertir-se en oficials experts amb molta experiència pràctica.
- Pèrdua de l'ofici tècnic: Es lamenta que avui dia es prefereixi canviar peces senceres o comprar aparells nous en lloc de reparar-los, a causa de la falta de mans tècniques amb experiència real.
- Instrucció i doctrina: Recorda com a l'Escola del Treball, a més de gimnàstica, rebien xerrades amb una forta càrrega ideològica i religiosa on se'ls obligava a saludar amb el braç enlaire.
La repressió i les presons
Finalment, es fa un breu repàs als centres de reclusió que hi havia a la ciutat, com la torre de Pilats (per a penes de mort) i altres indrets com la Punxa o el convent del Carme, on es classificava els presos segons la seva graduació militar o intel·lectual durant la guerra.