Vivències i cases d'abans amb l'avi Ramon
L'avi Ramon descriu com eren els edificis d'abans a Tarragona, mencionant l'impacte de les bombes i la desaparició parcial de carrers com el carrer Smith.
Explicació de com vivien les famílies juntes en pisos petits, la manca de mobles superflus i la descripció dels sanitaris d'aquella època.
Descripció de les neveres de gel, les fresqueres i la cultura de no llençar res, utilitzant caps de peix per fer brous.
Relat sobre la cria de conills, gallines i coloms en espais domèstics, i l'ús del colomí com a aliment reconstituent per a parteres.
L'entrevistador demana als oients que portin els seus records i s'acomiada de l'avi fins a la setmana següent.
La vida quotidiana i l'habitatge en el passat
En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a les cases d'abans, especialment a la zona de Tarragona, recordant com la fisonomia de la ciutat va canviar dràsticament degut als bombardejos i al pas dels anys. Les cases no eren unifamiliars, sinó edificis on compartien espai diverses famílies en pisos de mides variades, sovint amb els pares, fills i néts vivint sota un mateix sostre.
L'organització de la llar i la conservació d'aliments
- Mobilitat i espai: Les vivendes tenien el mobiliari necessari; no s'acumulaven objectes com actualment. Els habitatges solien tenir cuina, un rebedor, un passadís amb habitacions i un vàter senzill al fons, sovint amb tapa de fusta.
- La refrigeració: Abans de les neveres elèctriques, s'utilitzaven:
Neveres de gel: on es col·locaven blocs de gel comprats a fàbriques especialitzades. Fresqueres: estructures de tela metàl·lica fina per mantenir aliments com la verdura al fresc gràcies al corrent d'aire.
Alimentació i aprofitament
"Abans s'aprofitava tot. Amb les espines i el cap del peix es feia un brou interessant."
- Consum directe: El peix es comprava i es menjava al dia per la manca de refrigeració persistent. Alguns peixos petits, com el morull, s'assecaven a la fresquera.
- Autosuficiència: Era habitual tenir petits horts o criar animals en terrats i galeries. Es criaven conills, gallines i coloms. El colomí era especialment valorat com a "vitamina" per a les dones que acabaven de donir a llum.
Finalment, l'avi destaca el caràcter solidari i familiar d'aquella època, on les vivències compartides feien la vida més senzilla malgrat les mancances materials.

