Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Les revetlles i el control social a la Tarragona de postguerra
S’introdueix l’avi Ramon, que acaba d’arribar al micròfon, i esmenta el marc temporal de la cartilla de racionament postguerra.
Descripció de com es feien festes de carrer en barris com Maria Cristina, Soler, la Rambla i Montrosa: muntatge de cadires, orquestines o conjunts de música i ambient festiu cada nit.
Reconeixement de la joventut com a motor de diversió, la necessitat d’oblidar la penúria, i com finalment les autoritats (governador, clero, Falange) van limitar i prohibir les barbenes per motius sanitaris i morals.
Memòries de la festa i la repressió a Tarragona
L'avi Ramon recorda una època de contrastos a la ciutat, on malgrat les dificultats de la postguerra i la vigència de la cartilla de racionament, la joventut trobava espais per a la celebració constant.
Les barbenes als carrers
La ciutat viva una efervescència festiva gairebé diària que no depenia d'un calendari de festes majors:
- Barris actius: Zones com Maria Cristina (els camps) i el carrer Soler eren epicentres de celebracions populars.
- Espais improvisats: Es feien barbenes que ocupaven des del Balcó del Mediterrani fins als xalets de la via de Barcelona. En aquell temps, la circulació era pràcticament inexistent (bicicletes o algun carro), cosa que permetia ballar amb llibertat.
- Música: S'utilitzaven des d'orquestres i petits conjunts de guitarres fins a tocadiscos per mantenir la festa viva.
El context social i la prohibició
La festa no era només oci, sinó una via d'escapament necessària en un moment polític i econòmic asfixiant:
"Era una època que convenia distreure altres coses... això també distreia una miqueta, perquè la gent ja no hi pensava [en la precarietat]."
Tot i això, aquest excés de llibertat nocturna va acabar sota la lupa de les autoritats:
- La prohibició: El governador, influenciat per la Falange i el clero, va acabar prohibint moltes d'aquestes festes. L'excusa oficial era la salut pública, ja que molts joves emmalaltien dels pulmons per la combinació de falta d'aliment, cansament i falta de son.
- Control moral: L'Església veia aquestes trobades com un focus d'