Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Records del Carnaval a la Tarragona de principis de segle XX
Introducció a la conversa sobre els carnavals a finals del segle XIX i principis del XX. Es distingeix entre el carnaval de carrer i el carnaval “senyor” del Teatre Principal.
Descripció del Teatre Principal de la Rambla Vella com a escenari de festes privades, amb disfresses elegants i trobades anònimes entre familiars i amics.
Explicació de la fabricació de disfresses a casa o a tallers de modista, l’ús de materials senzilla i la importància de la picardia i els jocs de líquids per dinamitzar la festa.
Relat de la implicació de sindicats, ateneus, agrupacions d’oficis i societats recreatives, cadascuna organitzant la seva pròpia festa i competint per la millor desfilada.
Descripció de l’Ateneu de la Sardina, l’enterrament satíric amb ataüds de cartró, sàtira de polítics i pancartes amb ironia social.
Comentaris sobre el dia de la sardina com a festa laboral, les celebracions a les afores amb paelles, i la possibilitat de creuar rols de gènere mitjançant el cross-dressing, subratllant l’essència carnavalesca de ser qui un vol ser.
Una mirada al Carnaval històric de Tarragona
L'Avi Ramon relata com es vivia la festivitat del Carnaval a cavall entre el segle XIX i el XX, destacant el paper central de les entitats i la sàtira social. La conversa posa èmfasi en el contrast entre les festes de carrer i els balls de gala en recintes tancats.
Les seus de la gresca i el Teatre Principal
- El Teatre Principal de la Rambla Vella era el centre neuràlgic on es feia el carnaval senyor. Es tractava de festes tancades on la gent anava disfressada i on sovint es produïen trobades curioses entre familiars o amics que no es reconeixien a causa de les màscares.
- Diferents entitats locals com l'Ateneu, l'Àncora o diversos sindicats i agrupacions d'oficis organitzaven les seves pròpies festes particulars, generant una sana competència per veure qui lluïa més.
Disfresses, picardia i identitat
- A diferència de l'actualitat, les disfresses no es compraven; es feien a casa o a casa de la modista. Les més senzilles consistien en un simple llençol o una manta.
- L'Avi Ramon destaca el paper de la picardia i la llibertat que oferia la disfressa:
> "La gràcia del disfraç és disfressar-te del que tu vols ser sense ser-ho."
- Això permetia trencar rols de gènere: homes que volien sentir-se dones o dones de caràcter fort que es vestien de militars.
L'Enterrament de la Sardina i la sàtira política
- L'Enterrament de la Sardina marcava el final de la desbauxa. Antigament era una festa laboral on la gent sortia a les afores (a l'Oliva, al Pont del Diable o al Llorito) a menjar paella en grup.
- La sàtira política era un element clau. Es feien servir pancartes amb ironia i fins i tot es passejaven taüts amb representacions de polítics del moment, com una famosa crítica dirigida al govern de Madrid.