El Carnaval de l'avi Ramon: tradicions i repressió
L’Avi Ramon relata la celebració del carnaval a Tarragona des del 1800, passant pels anys 40 i la postguerra, i destaca la importància de la festivitat i del menjar a la cultura local.
Discussió sobre com el menjar abundant del carnaval compensava l’abstinència de la Quaresma i com això motivava grans àpats abans del període de dejuni.
Explica la transició de la cuina casolana a l’oferta gastronòmica als restaurants i parades, així com la promoció de productes com la botifarra d’ou pels carnisseries.
Comentaris sobre la prohibició del carnaval durant el franquisme, el control dels ciutadans segons la seva edat i tendència política, i l’obligació de participar en actes oficials.
Recorda els plats casolans i dolços festius: coca de llardons, pirulis llargs i caramels, i el sentiment de competència entre les cuineres familiars.
Reflexió sobre com la joventut pot gaudir avui del carnaval pels carrers, la mobilitat per festes majors i la preparació dels menjars casolans amb esperit de trobada familiar.
Memòries del Carnaval a Tarragona
L'Avi Ramon ofereix un recorregut històric i personal sobre com es vivia el Carnaval a Tarragona des de finals del segle XIX i durant el segle XX, destacant el gran contrast entre les celebracions actuals i les d'èpoques passades.
Gastronomia i Tradició Familiar
Històricament, les festes anaven lligades a la gastronomia domèstica. El Carnaval era l'època del "menja, menja", un intent d'atipar-se abans de l'arribada de la Quaresma i l'abstinència obligatòria.
- Cuina a casa: A diferència d'avui, el pes de la festa recaia en les mestresses de casa i les àvies, que competien orgulloses per fer els millors plats.
- Productes clau: Es parla de la botifarra d'ou (tot i que es veu com una promoció més actual dels tociners), els llardons per fer coques i, especialment per als nens, els pirulis de caramel llargs.
- Hospitalitat: Era habitual cuinar per a grans grups (10 o 12 persones) per si venia algú de fora.
El Control Social i Polític
Un dels punts més rellevants de la conversa és el record de la repressió durant el franquisme, quan el Carnaval va ser prohibit oficialment a bona part de Catalunya.
- Vigilància: La joventut estava molt controlada, tant per l'Església com pels militars. Se seguia de prop la ideologia política de cadascú.
- Religió obligatòria: En festes com la Setmana Santa, era pràcticament obligatori participar-hi per no ser assenyalat.
"Hi havia coses que havies d'anar-hi perquè t'havien de veure... per a saber justificar que eren bons nois."
Evolució de la Festa
L'avi constata que actualment les festes a Tarragona són molt més obertes i participatives, amb activitats al carrer, al Mercat o a la Rambla, perdent-se aquell hermetisme de les cases particulars i la por al control polític.

