Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Lletres a taula: Gastronomia i Literatura a Tarragona
El programa s’obre amb salutacions i relleu de l’Albert fins al febrer, presentant Alexandra, la Capità de Tarragona i Núria.
Macedònia de veus del carrer i trucades telefòniques on la gent exposa què creu que és un menú literari i recomana llibres.
Alexandra desglossa els menús literaris disponibles a restaurants, còctels poètics, sopars amb escriptors i jornades gastronòmiques populars.
La Capità revisa noms i preus dels plats, respon e-mail d’una lectora sobre el Quixot i recita un poema abecedari sobre la iniciativa.
Es llegeixen les últimes trucades i correus, s’ofereixen recomanacions finals i el programa es tanca amb els adéus de l’equip.
Unió de gastronomia i lletres a Tarragona
L'edició d'aquesta setmana de No tenim criteri se centra en la iniciativa Lletres a taula, una proposta que fusiona el plaer culinari amb la creació literària durant el mes de novembre a la ciutat.
Seccions i continguts principals
- Veu del carrer: S'analitza el coneixement dels ciutadans sobre els menús literaris. Mentre alguns ho confonen amb una "sopa de lletres", d'altres valoren la possibilitat d'escoltar poesia o sopar amb autors.
- Recomanacions literàries: Malgrat el tòpic que els joves no llegeixen, diversos testimonis recomanen obres com La pell freda de Sánchez Piñol, L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón o assajos de caràcter antropològic.
- L'agenda cultural d'Alexandra: Es detallen els restaurants participants (com el Barhaus, Arcs o El Llagut) i activitats destacades com:
Accions poètiques itinerants pels locals. Sopars literaris amb escriptores com Cinta Mulet. Tasts de vins literaris amb Emili Rosales. Una jornada gastronòmica popular a la Rambla Nova.
La crítica del Capità de Tarragona
El personatge satíric del programa ofereix la seva visió crítica sobre els noms de certs plats, titllant-los d'ambigus o extravagants, i comenta la situació econòmica que dificulta l'accés a aquests menús per a certs col·lectius.
"Xerrupeu la literatura catalana i degusteu aquesta oportunitat d'assegurar fins a l'última plana de les nostres lletres al plat."