Records històrics i mercats de la Part Alta de Tarragona
Inici de la passejada per la Part Alta, comentant la dificultat dels carrers i la ironia dels seus noms.
Explicació sobre la presència de Sant Pau a Tarragona i la superposició de la Catedral sobre el temple de Júpiter.
Records sobre el Portal del Carro i el sentiment religiós dels pescadors que pujaven des del Serrallo.
Descripció de l'antic mercat de pagès i l'origen del nom del carrer de les Coques.
Detalls sobre la venda de peix fresc i l'antiga configuració urbana al voltant del mercat de la carn.
Anècdotes sobre l'antiga església romànica, la separació de famílies a missa i comiat del programa.
Un tomb per la història viva de la Part Alta
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix un recull de records i anècdotes sobre la configuració històrica de la Part Alta de Tarragona. El relat se centra en la transformació dels espais urbans, des de l'època romana fins a la vida quotidiana del segle XX.
Espais sagrats i vestigis romans
- El Seminari i Sant Pau: Es destaca la importància del Seminari i una petita capella on, segons la tradició, Sant Pau va predicar. Es menciona una pedra específica que servia de púlpit natural.
- De Júpiter a la Catedral: L'avi recorda que on avui s'alça la catedral, antigament hi havia el temple de Júpiter.
- Església de Santa Tecla: Es descriu com un espai romànic més antic que la catedral actual, on les famílies es dividien per estatus o gènere durant els oficis religiosos.
La vida comercial: Els mercats populars
- Pla de les Coques: Antigament un centre neuràlgic on els pagesos venien productes frescos com gallines, conills i verdura. Rep el seu nom per la configuració del carrer amb una zona central elevada.
- Plaça de la Peixateria: Lloc de venda de peix fresc portat directament pels pescadors del barri del Serrallo.
- Plaça del Fòrum: Recordada per ser el punt de venda especialitzat en la carn, envoltat de carrers que avui ja no existeixen.
Tradicions i curiositats urbanes
- Sant Magí: Es descriu la devoció dels pescadors que pujaven des del Serrallo, sovint de genolls, fins a l'ermita del Portal del Carro.
- Els Tarongers: Una referència irònica als arbres ornamentals de la ciutat, coneguts pel seu gust amarg.
- Orografia peculiar: La reflexió sobre com Tarragona sembla estar feta només de pujades o de baixades depenent de l'optimisme de qui va batejar els carrers.
"Qui va posar els noms dels carrers o era optimista o era una mica bromista."

