L'art de la pesca amb nanses a Torredembarra
El presentador obre la secció setmanal sobre aspectes del mar i presenta el convidat, Gabriel Comas, per parlar d’un estri de pesca: la nansa.
Es defineixen els termes clau: nansa (estri de pesca), nanser (fabricant) i nansaire (usuari).
Descripció de la forma de campana amb embut punxós, materials (joncs) i mecànica de captura del peix.
Discussió sobre l’ús dels joncs i la transmissió de tècniques de pares a fills, i la desaparició del mètode tradicional.
Distinció entre nanses de profunditat i de platja i les seves capacitats: peix de roca, llagostes, bogues, xucla i sèpia.
Ús d’esquer com sardines, canvis de mercat, costos i motius de la davallada de la pesca amb nanses.
Detall del procés de fabricació: selecció, assecat i muntatge de jonc, reforços i reparacions anuals.
Discurs sobre per què la construcció i ús eren exclusius d’homes i la manca de continuïtat generacional.
Gabriel explica per què un pedagog investiga la pesca local i presenta el contingut pedagògic i històric del seu llibre.
Explicació del mètode d’investigació: entrevistes, fotografies als pescadors, i abast temporal des dels anys 40 fins ara.
Invitació i detalls de l’acte de presentació del llibre a Torredembarra durant la Setmana Catalana.
Gabriel avança un projecte de recollida de cançons satíriques de tavernes i es clou l’entrevista amb agraïments.
Introducció a la pesca tradicional
L'episodi explora un mètode de pesca ancestral gairebé desaparegut: la nansa. El ponent, Gabriel Comas, professor de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, presenta el seu llibre "Nanses, Nancers i Nansaires a Torre d'en Barra", una obra que recull la memòria històrica d'aquest art artesanal.
Conceptes clau
- Nansa: Estri de pesca en forma de campana fet amb joncs.
- Nancer: L'artesà encarregat de construir l'ormeig.
- Nansaire: El pescador que utilitza les nanses.
Funcionament i construcció de la nansa
La nansa és un enginy basat en un embut interior amb punxes que permet l'entrada del peix cap a la campana per buscar l'esquer, però n'impedeix la sortida.
- Es fabricava exclusivament amb materials naturals com joncs, espart i branques d'olivera o castanyer.
- Requeria un procés de preparació llarg: recollir el jonc per Sant Joan, assecar-lo a la sorra i tractar-lo per donar-li la forma adequada.
- Era un treball d'ofici masculí que es transmetia de pares a fills.
"És preciós la construcció de com els joncs es van unint i van fent uns triangles... demostra un enginy poderós de l'ésser humà."
Tipologies i captures
A Torredembarra s'utilitzaven principalment dos tipus de nanses segons la profunditat:
- 1 Nanses de platja: Calades sobre roques per capturar llagostes i llomàntels. Com a anècdota, als anys 40 i 50 n'hi havia tants excedents que els pescadors n'estaven tips de menjar-ne.
- 2 Nanses de profunditat: Més grans (fins a 1,5 metres d'alçada), destinades a peix de roca, bogues i xucles.
- 3 Nanses de sèpia: Utilitzaven un reclam visual anomenat galzerant (arbust de Nadal) per atraure les femelles.
Decadència de l'ofici
Actualment, la nansa tradicional de jonc ha estat substituïda per malles de plàstic, perdent tota la seva bellesa artesanal. Les causes de la seva desaparició inclouen:
- La manca d'utilitat econòmica (el peix de nansa té poc valor de mercat actualment).
- La prohibició de tallar joncs en espais protegits com Els Muntanyans.
- La pèrdua del relleu generacional: encara queden vells nancers, però els seus fills ja no han après l'ofici.

