Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
L'art del paisatge: Cels, llum i personalitat pictòrica
El presentador saluda l’avi Ramon, relata de forma juganera com es va quedar tota la nit en una tendeta a la ràdio i com ell i la seva senyora es preocupen. Esmenten la festa del Pilar i la presència de tarragonins i aragonesos a les festes de Saragossa.
Introducció al tema de la pintura: l’artista ha de lluitar internament per definir un estil propi. Es destaca com molts pintors imiten els companys i com Montaner ha mantingut un estil negre i personal, especialment en la representació dels cels.
Debat sobre les qualitats dels cels segons l’estació (tardor, estiu) i l’hora del dia. Contrast entre llums vermelloses, blancs i grisos. Importància de capturar els efectes de la llum en núvols i reflexos per donar vida a un quadre.
Reflexió sobre les dificultats de pintar «in situ»: variació de llum i ombres, la utilitat de la fotografia com a eina moderna. Comparació amb la tècnica tradicional de sortir amb el cavallet i com l’artista combina apuntes ràpids amb treball a l’estudi.
Despedida del programa: agraïments a l’avi Ramon i a Maurici Montaner, records per la festa del Pilar i felicitacions als Pilarets. Tancament amb salutacions i ànims de gaudir de la celebració.
L'essència de la pintura i la identitat de l'artista
En aquesta conversa amb l'avi Ramon i el pintor Maurici Montaner, s'aprofundeix en el que realment defineix un artista. Al contrari de qui només busca vendre o copiar estils aliens per moda, el veritable pintor és aquell que desenvolupa una personalitat pròpia. Segons s'exposa, la clau resideix en la lluita interna per trobar un segell personal que permeti reconèixer l'autor només veient l'obra.
La fascinació pels cels i la natura
El text destaca la importància de saber observar el medi natural, especialment els cels de Tarragona. Es descriuen amb passió els canvis cromàtics i les textures que ofereix la natura:
- La tardor com la millor època pels contrastos lumínics.
- Els cels de la postposta de sol amb tons carmís, grisos i blancs.
- La comparació dels núvols amb "cotofluix" per la seva suavitat i formes irreals.
- L'ús de les marines i els reflexos de l'aigua al Serrallo com a font d'inspiració constant.
"L'artista és captar la cosa, interpretar aquella cosa, però amb naturalitat; viure-la."
De la pintura a l'aire lliure a l'estudi modern
Es debat sobre l'evolució de la tècnica pictòrica. Antigament, els pintors havien de carregar amb el cavallet i pintar del natural per necessitat, fet que comportava grans dificultats per la variació constant de les ombres i la llum. Actualment, es defensa l'ús de la fotografia com una eina complementària que permet captar l'instant per després treballar-lo amb calma a l'estudi, tot i que es recalca que el toc final i la "vida" del quadre provenen sempre de la memòria visual i el sentiment del pintor.