La Calle 42 i els grans musicals de la Warner Bros
Els presentadors es saluden i comenten com perceben els dies de la setmana segons l’energia i la concentració de cadascú.
Anuncien que no projectaran a l’antiga audiència fins al dia 6 a causa de reajustaments, i remarquen la necessitat de veure pel·lícules per a futurs cicles.
Presenten un nou cicle dedicat als musicals protagonitzats per grans estudis americans i expliquen la rellevància del pas al cinema sonor per al gènere.
Descriuen la pel·lícula de 1933 de Warner Bros, els seus autors Harry Warren i Al Dubin, la direcció de Lloyd Bacon i Busby Berkeley, i la versió de l’orquestra de J. Hilton.
Context i canvis en la programació
En aquesta sessió, els interlocutors comencen comentant l'arribada del final de setmana i la sensació de pas ràpid del temps. S'informa d'un parèntesi en les projeccions a l'antiga audiència a causa de canvis de programació per part de l'organització (l'Incur), el que permetrà reprendre l'activitat el proper dia 6. Aquest temps de descans s'aprofitarà per revisar el magatzem de pel·lícules i preparar nous cicles cinematogràfics.
Anàlisi del musical: La Calle 42 (1933)
L'eix central del programa és la presentació de La Calle 42 (1933), una obra fonamental en els inicis del cinema sonor i el primer gran musical popular de la productora Warner Bros. Els detalls més rellevants destacats són:
- Producció de luxe: La publicitat de l'època destacava un repartiment de 14 primeríssimes figures i un conjunt de 200 noies.
- Equip tècnic: Dirigida per Lloyd Bacon, amb els innovadors números musicals de Busby Berkeley.
- Composició musical: Obra de Harry Warren (música) i Al Dubin (lletra).
Repertori i Estil
Es fa un repàs de les quatre cançons principals adaptades per Leo F. Fornstein:
- 1 La Calle 42
- 2 Shuffle off to Buffalo
- 3 Young and Healthy
- 4 You're Getting to Be a Habit with Me
"La gravació de l'orquestra de J. Hilton fa una rememorança d'aquests temes amb el peculiar i característic so que hi havia en aquells anys de 1933."

