Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
L'escola durant la Guerra Civil i la postguerra
L’avi Ramon evoca com anava amb el seu nét a l’antiga escola, recordant els caramels que donaven les ajudants de mestre.
Parla de la quotidianitat sense uniforme, el pati sense asfaltar i els jocs com pilota o pujar collibets.
Descripció del convent de les monges de l’Avella com a col·legi d’inici de la Guerra Civil i del tancament posterior.
Explica la impremta escolar, el treball en taules de quatre, la competició entre grups amb noms polítics i l’enfocament cultural en català.
Relata com es jugava a trencar l’olla amb els ulls tapats, l’accident que li va fer mal al genoll i l’intervenció a la infermeria.
Descriu la marxa dels mestres al front, el tancament del col·legi i la utilització del convent com a camp per a presos de curta estada.
Comenta la solidaritat de la gent avisant famílies de presos, el repartiment d’ajuts, i l’arribada d’exiliats de Madrid amb noves costums alimentàries.
El tancament de la trobada amb l’avi Ramon i la promesa de continuar compartint memòries els dies següents.
Memòries de l'escola i la transformació social
L'avi Ramon relata la seva experiència educativa durant un període de gran convulsió històrica. Descriu el pas d'una escola convencional a una de revolucionària situada en un antic convent de Tarragona al començament de la Guerra Civil.
Un model educatiu innovador i polititzat
Durant els primers mesos del conflicte, l'ensenyament va adoptar mètodes sorprenents per a l'època:
- Pedagogia activa: S'utilitzaven mètodes com la impremta a l'aula i el treball en grups de quatre alumnes amb un cap de colla.
- Simbolisme polític: Els grups d'alumnes s'identificaven amb noms de forta càrrega ideològica com Llibertat, Durruti o República.
- Cultura catalana: S'accentuava l'aprenentatge del català, un fet diferencial respecte a altres períodes.
Jocs populars i anècdotes
L'avi recorda amb nostàlgia el joc de trencar l'olla, una tradició on, amb els ulls tapats, calia trencar olles de fang que contenien des de caramels fins a aigua o serradures. > "No saps si tocarà l'aigua o els caramels". Aquesta etapa escolar va acabar bruscament quan els mestres joves van ser cridats al front.
La postguerra: De col·legi a camp de concentració
Amb la fi de la guerra, l'edifici va canviar dràsticament de funció, convertint-se en un camp de concentració definitiu o de passada segons el perfil del pres:
- Solidaritat ciutadana: Els veïns recollien paperets que els presos llançaven per les finestres per avisar les seves famílies.
- Escassetat alimentària: Es menciona el consum de garrofes com a aliment de supervivència, un costum portat per refugiats d'altres zones com Madrid.
- Classificació de presos: A Tarragona existien diversos centres per a penats de mort, presos polítics o persones de pas.