Històries i anècdotes del carnaval de Tarragona i rodalies
Inici amb la cançó de l'avi que va anar a Cuba i precisions sobre els llocs de celebració com el Pont del Diable i el Llurito.
Descripció de les caminades a peu entre Constantí i Tarragona i les condicions climàtiques durant les festes de setembre i febrer.
Reflexió sobre la prohibició de les disfresses i les caretes durant el franquisme, i com la festa ha crescut en riquesa a Tarragona amb els anys.
Explicació de la famosa batalla de caramels i merengues a Vilanova i la Geltrú i anècdota del senyor calb.
Descripció del caràcter obert del carnaval de Sitges, anècdotes sobre el travestisme de l'època i com es vivia el moment.
Recopilació de vivències sobre el Carnaval tradicional
L'episodi explora, a través dels records de l'avi Ramon, com es vivia el Carnaval a Tarragona i en altres localitats properes com Vilanova i Sitges. S'analitza la transformació d'aquesta festa des d'una època de prohibicions fins a l'actualitat.
Els llocs clau de la celebració
- El Pont del Diable: Escenari típic on els joves de Constantí i Tarragona es trobaven per celebrar la festivitat i on sovint s'acompanyava les noies a peu en trajectes que es feien llargs de nit per la carretera.
- Vilanova i la Geltrú: Molt famosa antigament per la seva popular guerra de caramels i merengues, una batalla festiva que resultava força intensa per als assistents.
- Sitges: Coneguda ja en aquells temps pel seu estil diferencial, més obert i amb desfilades de disfresses en passarel·les interiors de bars.
Les restriccions de l'època de postguerra
Durant el franquisme, el carnaval va patir una forta repressió que en va marcar l'estil:
- 1 Prohibició de la cara tapada: No es permetia anar amb la cara oculta per evitar possibles conflictes o anonimat perillós sota el règim.
- 2 Els Maginets: L'únic grup que se solia consentir a Tarragona eren els nens disfressats de forma tradicional.
- 3 Pobresa de la festa: En comparació amb el desplegament de riquesa actual, els carnavals d'abans a ciutats com Barcelona o Tarragona eren molt més senzills i minsos.
Anècdotes memorables
L'avi recorda episodis curiosos que reflecteixen el xoc cultural i la diversió de l'època:
"Aquell home calb a la guerra de caramels a qui tothom tirava des dels balcons com si tingués una diana al cap; va haver de marxar corrents."
També rememora la sorpresa de mariners estrangers al port de Barcelona o a Sitges en descobrir homes disfressats de dona, posant de manifest la faceta més transgressora de la celebració fins i tot en èpoques passades.

