Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Vivències i seguretat als carrers de la Tarragona antiga
El presentador obre l’espai amb un caliu familiar, saluda l’avi Ramon i comenten breument la seva salut i records personals.
L’avi Ramon descriu el traçat del carrer Cavallers, els portals i comerços que hi havia, i com era la vida quotidiana al barri fa dècades.
Es parla de la processó històrica, l’entrada de la relíquia pel portal del Roser, l’ambient il·luminat amb torxes i l’impacte social del moment.
Debaten casos de petits furts, quantitats establertes per delicte, la importància de la denúncia i les reaccions dels veïns davant la reincidència.
Relaten el paper del sereno (portador de claus i recollidor de propines) i del vigilant oficial, la vigilància de carrers i la seguretat al veïnat a l’època.
Es conclou l’episodi amb una invitació a tornar demà per conèixer el pati de la casa dels Foixars, proper al carrer Cavallers.
Història viva i seguretat ciutadana
En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix els seus records sobre la configuració i la vida quotidiana de la Part Alta de Tarragona, comparant-la amb la realitat actual. El diàleg transita des d'esdeveniments històrics fins a la percepció de la justícia i la seguretat en els nostres dies.
El carrer Cavallers i l'arribada de la relíquia
Es destaca la importància històrica del carrer Cavallers, recordant el moment en què la relíquia de Santa Tecla va entrar a la ciutat per la baixada del Roser:
- El carrer estava ple de cases senyorials com la de Castellarnau.
- En una època sense electricitat, la il·luminació es feia mitjançant torxes. Encara avui es poden veure els ferros que les sostenien en algunes cantonades.
Justícia, seguretat i personatges d'abans
L'Avi Ramon reflexiona sobre la reincidència delictiva i la pèrdua de figures clau en el control dels barris:
- Expressa la seva frustració davant la llei actual, on els delictes menors no comporten presó malgrat la reincidència.
- Es reivindica la figura del sereno, qui portava les claus i obria les portes a canvi d'una propina, i la del vigilant, una figura oficial.
- Subratlla la proximitat de l'urbà de barri, que coneixia tots els veïns i mantenia l'ordre de manera més personal.
"Abans la llei era molt més dura i la gent es coneixia; els carrers es vigilaven els uns als altres."