Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Records de la platja del Miracle i les falles de Tarragona
L'avi Ramon explica com a la platja no hi ha jerarquies socials i com les millors amistats neixen de manera improvisada, sense saber la professió o el títol de l'altre.
Descripció de les antigues casetes de la platja, des de petits apartaments amb cuina fins als vestuaris municipals de fusta, i l'ambient de vigilància i puritanisme de l'època.
Record de les activitats nàutiques i l'arribada de les falles a Tarragona l'any 1933, començant pel carrer Podaca.
Explicació de com es feien les fogueres als carrers de terra, la crema de ninots i les referències històriques al foc a la ciutat.
L'avi Ramon i la vida a la platja del Miracle
En aquesta conversa, l'avi Ramon rememora com era la vida social i lúdica a la Tarragona de fa unes dècades, centrant-se especialment en la platja del Miracle. Explica que les relacions personals eren més autèntiques, neixien de manera improvisada i sense l'obstacle dels títols socials, especialment a la platja on tothom anava en banyador.
Les casetes i el balneari
L'avi descriu les estructures que hi havia a la sorra:
- Apartaments petits: Casetes independents que tenien cuina, bany i habitació.
- Vestuaris municipals: Barracons de fusta destinats a canviar-se de roba, dividits per sexes.
- Activitat social: Es feien curses de canoes i natació, organitzades sovint per les comissions de festes dels barris.
"A la platja passa el mateix... en el vestit de bany no hi ha res, no hi ha títols, ni despatxos, ni res."
Tradicions i festes: De les foguerades a les falles
El diàleg també s'endinsa en les celebracions de Sant Joan. L'avi recorda com l'any 1933 van començar les falles a Tarragona, originades al carrer Podaca.
Abans de les falles modernes, es feien les foguerades:
- 1 La canalla recollia mobles vells i fusta dels fusters.
- 2 Es creaven pantomimes o ninots amb escombres per fer la punyeta a algú.
- 3 Es cremaven en els creuaments de carrers, que llavors no estaven asfaltats.
Finalment, es fa una referència històrica a les "pires" medievals i a la crema de la ciutat per part de pobles germànics com els gots, com a antecedent emocional del foc a la ciutat.