Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
El Real Cinema: Memòria històrica del carrer Reial
Passejada pel carrer Reial amb l’avi Ramon i descobriment del cinema inaugurat el 1928.
Descripció de l’escenari amb cortines de satí, estructures metàl·liques i escultures d’un artista tarragoní.
Detall de la cabuda per 1.400 persones i la programació de sarsueles, teatre i cinema amb figures com Celia Games.
Preus d’entrada (25–35 cèntims) i la venda ambulant de caramels i aigua durant la funció.
Record de pel·lícules muts com Ben Hur i la versió de Los crímenes del museo de cera a color.
Comparativa entre l’ambient cultural del Serrallo i els cinemes i bars de la Rambla Vella.
Bombardejos que van destruir el cinema i altres edificis del port durant la Guerra Civil.
Història i esplendor de l'Ideal Cinema
En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda amb detall el cinema del carrer Reial de Tarragona, inaugurat originalment l'any 1928 com a Real Cinema. Amb l'arribada de la República, el nom es va canviar a Ideal Cinema. L'edifici no era només una sala de projeccions; era un espai polivalent amb una decoració luxosa:
- Escenari ric: Decorat amb cortines de satí, elements metàl·lics i escultures d'un reconegut artista tarragoní.
- Gran capacitat: Tenia un aforament total de 1.400 persones, distribuïdes entre la platea (unes 380 butaques), el primer pis i els laterals.
La vida social i els espectacles
L'any 1929 va marcar un punt d'inflexió amb l'actuació de la famosa vedet Celia Gámez. A més de cinema, l'espai acollia sarsueles i teatre amb els millors artistes de l'època. L'Avi Ramon descriu anècdotes curioses sobre el servei durant les mitges parts:
"No hi havia bar encara... passaven amb un cistell amb caramels i un canti d'aigua per si la gent tenia set."
També recorda els preus populars: l'entrada a la zona de preferència costava 25 cèntims, però si s'hi anava en parella, el preu es reduïa a 35 cèntims pels dos, permetent estalviar per comprar pomes caramel·lades o cacauets.
Cinema mut i el final del barri
El testimoni evoca l'experiència de veure grans clàssics del cinema mut com Ben Hur o Los crímenes del museo de cera. Malgrat ser mudes, algunes escenes estaven acompanyades de sons acoblats, com el ritme de les galeres a Ben Hur.
Finalment, es desgrana el trist final d'aquest patrimoni. El barri del carrer Reial, degut a la seva proximitat estratègica al port, l'estació de tren i la CAMPSA, va ser durament castigat pels bombardejos durant la guerra, la qual cosa va suposar l'ensorrament del cinema i de moltes cases de la zona.