Records de festes populars, picaresca i el Serrallo
Comencen parlant que és divendres i comenten de manera lleugera les preferències entre carxofes tendres i dures abans de passar a recordar les festes del barri.
Descripció del joc de caminar sobre un pal untat amb sabó a la mar i la competició del trencar l’olla amb diverses substàncies (aigua, farina, caramels).
Records de l’escola de català organitzada en un antic convent, la competició d’exàmens entre taules i la creació d’una petita impremta per publicar el setmanari de la classe.
L’avi explica com, en trencar l’olla, un tros de fang el va tallar al canell (giroll) i la reacció dels mestres en veure la lesió.
Comentaris sobre la massiva caça de caramels durant la cavalcada de Reis, amb situacions extremes com ús de bosses o paraigües per acaparar-los.
Intercanvi de vivències sobre com antigament els carrers competien per ser millors, s’organitzaven festes obertes de barri amb convidats, dinars de solidaritat postguerra i la instauració d’una paga extra el 18 de juliol.
Explicació del paper dels amos i artesans al poble, facilitats de pagament per a obres locals i recordatori de les imminents festes de Sant Pere i Sant Joan a Tarragona.
Festes tradicionals al Serrallo
En aquesta conversa, s'evoquen amb nostàlgia les celebracions al barri del Serrallo, descrivint-lo com un poble dins de la ciutat on la complicitat entre veïns era absoluta. Es destaquen jocs tradicionals avui dia gairebé desapareguts:
- El cucanya marítima: Consistia en un pal untat amb sabó o cera que s'estenia sobre el mar. Els participants havien de fer equilibris per agafar un premi al final, corrent el risc de caure a l'aigua.
- Trencar l'olla: Un joc on, amb els ulls embenats, s'havien de trencar olles que podien contenir caramels, aigua o farina. L'avi recorda una anècdota personal on es va fer un tall al genoll amb un tros de ceràmica.
La cavalcada de Reis i l'incivisme
Es produeix un contrast entre la solidaritat d'abans i la picaresca actual. Es comenten conductes com:
- L'ús de paraigües del revés per recollir el màxim nombre de caramels possible.
- Accions perilloses des dels balcons, com tirar caramels amb força per fer diana en la gent o en els mateixos Reis.
Solidaritat, política i postguerra
L'avi comparteix vivències de la postguerra a Tarragona, mencionant una escola de català on les taules d'alumnes tenien noms polítics com Dorruti o República. També explica l'origen de la paga extra de juliol, que prové dels dinars que els empresaris estaven obligats a oferir als treballadors el 18 de juliol.
"Abans hi havia una solidaritat i una convivència que ara s'ha perdut; ara cadascú escombra cap a casa seva."
Picaresca empresarial i oficis
Finalment, es parla de com els antics amos (pintors, ferrers) gestionaven els negocis amb les esglésies i convents, oferint facilitats de pagament que sovint amagaven un cobrament d'interessos o preus inflats a llarg termini.

