Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Memòries de la postguerra a Tarragona amb l'Avi Ramon
L'Avi Ramon reflexiona sobre la importància de la memòria personal i l'experiència viscuda per sobre de l'estudi acadèmic de la història.
Discussió sobre els centres de reclusió com les Monges de la Vetlla i Pilats, i com l'actual carrer Rovira i Virgili va passar d'horts a zona urbana.
Records de com els ciutadans ajudaven els presos amb correspondència i com les enveges personals s'utilitzaven per fer acusacions polítiques falses.
Explicació de com els voluntaris i presoners netejaven la runa de les bombes als carrers de Tarragona i la situació de la llengua catalana.
L'entrevista conclou amb un comiat cordial i una breu interpretació musical tradicional.
En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records personals de la postguerra a la ciutat de Tarragona, destacant la diferència entre la història estudiada i la història viscuda. El relat se centra en la situació dels presoners i la transformació urbana del carrer Rovira i Virgili.
Punts clau de la xerrada
- La història viscuda: L'avi emfatitza que el seu relat no prové de llibres, sinó de la seva pròpia experiència i memòria, tot i el risc d'equivocar-se en dates concretes.
- Els centres de reclusió: Es descriu la situació a les Monges de la Vetlla i la presó de Pilats. Molts dels reclusos no eren militars ni culpables de delictes, sinó joves atrapats pel context bèl·lic o víctimes de denúncies per enveges personals i odis polítics.
- Solidaritat ciutadana: Els presoners llançaven paperets per les finestres demanant que algú avisés les seves famílies. La gent del carrer, malgrat el perill, recollia aquestes notes per ajudar-los.
- La reconstrucció de Tarragona: Després dels bombardeigs, grups de presoners voluntaris i soldats netejaven la runa dels carrers amb pales i carros. Aquesta tasca permetia el contacte amb la família, que sovint els portava menjar sota la mirada permissiva dels guardes.
"La meva història és aquesta, la viscuda. Puc equivocar-me amb un nom o una data, però és la que tinc a la memòria."
Transformació urbana
L'Avi Ramon recorda quan la zona de l'actual carrer Rovira i Virgili eren tot horts i finques que arribaven fins al gimnàstic, espais que van desaparèixer amb l'obertura de nous carrers i la construcció de casernes durant i després de la guerra.