Records de la Platja del Miracle i el tren de Lleida
L’entrevistador saluda l’avi Ramon i intenten situar-se en el temps, comentant la confusió dels dies i la manca de memòria puntual sobre la jornada anterior.
L’avi descriu les barraques o casetes a primera i segona fila de la platja del Miracle, comparant-les amb apartaments: cada família tenia cuina, terrassa i habitació pròpia.
Parlen de les diades de Sant Joan com a grans festes a Tarragona el 1933, amb activitats, falles i convivència entre veïns i visitants, i de l’ambient festiu amb música i sopars col·lectius.
L’avi explica els problemes del tren de Lleida a Tarragona (dues hores i mitja), com la gent va negociar amb la companyia de camins de ferro del nord per tenir bitllets a preu de dia laborable en festes i aconseguir més freqüència.
Detallen les facilitats gratuïtes del balneari per a homes i dones, la separació d’espais, i la convivència familiar a la platja. Finalitzen la conversa i queden per reprendre-la l’endemà.
La Vida a la Platja del Miracle l'any 1933
L'avi Ramon ens transporta a la Tarragona de l'any 1933, recordant com era la vida a la platja del Miracle. En aquella època, la platja no era només un espai de bany, sinó que estava configurada com un autèntic barri estiuenc amb característiques molt particulars:
- Estructures i habitatges: Hi havia dos carrers de cases que funcionaven com a apartaments de primera i segona fila. Tenien habitacions, cuina i terrassa.
- Serveis i oci: Existia un bar-restaurant anomenat Mediterrani i un balneari situat dins de l'aigua.
- Normativa social: L'avi recorda que els serveis del balneari estaven segregats, amb zones diferenciades per a homes i dones.
La connexió amb Lleida i el ferrocarril
Un aspecte clau de la narració és el vincle entre Tarragona i els estiuejants de Lleida. Per potenciar el turisme i les festes de Sant Joan, es van dur a terme gestions rellevants amb les companyies ferroviàries d'aquell temps:
- Transport: El viatge de Lleida a Tarragona durava dues hores i mitja en trens de carbó que patien en les pujades.
- Acords comercials: Es va aconseguir que la Companyia del Nord oferís bitllets d'anada i tornada el cap de setmana al mateix preu que els dies laborables.
"Hi ha moments a la vida que hi ha coses que les recordes més que altres... quan penses que si tenia 13, 14 o 15 anys."
Festes i convivència
L'episodi destaca la gran germanor que es va viure durant les festes de Sant Joan de 1933, on els tarragonins de la platja i els visitants de Lleida compartien espais i celebracions, creant un ambient de convivència familiar únic a la ciutat.

