Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Sabó casolà, remeis naturals i vida quotidiana amb l'avi Ramon
El presentador i l’avi Ramon obren el programa repassant els temes abordats durant la setmana i donant la benvinguda.
Explicació de com la gent feia sabó i l’aromatitzant (‘sabor’) a casa amb sosa, olis residuals i herbes.
Comentaris sobre l’ús de cendra de forn (lleixiu natural) i la seva eficàcia per a rentar roba més resistent.
Discussió sobre la roba fina versus de batalla, l’ús de pedaços i parxes per allargar la vida de la roba.
Descripció de sabons de qualitat, colònies casolanes amb alcohol i herbes, i fixadors naturals per al cabell.
Comentaris sobre les tendències de moda, la influència d’artistes com Carlos Gardel i la fixació del cabell.
Història de la infància de l’avi on jugava al canal de Camarles, es tacava de fang i rebia una clatellada al tornar a casa.
L’avi Ramon tanca la conversa amb l’esperit d’una propera trobada i desitja bon cap de setmana als oients.
L'elaboració artesanal de productes d'higiene
En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a una època de màxima autosuficiència, on molts productes bàsics no es compraven, sinó que es fabricaven a casa. El sabó era un element clau d'aquesta economia domèstica:
- Producció casolana: Moltes famílies elaboraven el seu propi sabó barrejant sosa càstica, aigua i olis de baixa qualitat o sobrants dels molins d'oli (residus).
- Ús de la cendra: Per a la roba menys delicada o "de batalla", s'utilitzava la cendra de la llenya cremada als forns, que actuava com un lleixiu natural.
- Tipus de roba: El sabó més fi o comprat es reservava per a peces especials, mentre que el casolà servia per als pantalons de bellut i la roba de treball.
Bellesa i estètica: Del fixador a les colònies
L'avi també recorda com es gestionava la imatge personal amb els recursos de l'entorn:
- Fragàncies: Les colònies es preparaven a casa mitjançant la maceració d'herbes aromàtiques en alcohol.
- Fixadors naturals: Per imitar els artistes brillants de l'època, com Carlos Gardel, s'utilitzaven llavors de plantes "pagaloses" que, barrejades amb aigua, creaven un gel fixador.
- Moda i imitació: Tot i la pobresa, existia el desig d'imitar els pentinats dels artistes del cinema, especialment entre les dones joves.
L'aprofitament i la roba pedaçada
La cultura del malbaratament zero era la norma generalitzada:
- Pedaços i parxes: Era totalment normal portar la roba pedaçada, especialment als colzes i genolls, per allargar-ne la vida útil.
- Manteniment: L'avi recorda l'exigència materna per mantenir la roba neta i les conseqüències (clatellades) si s'arribava a casa brut de fang després de jugar.
"Llavors la roba s'aprofitava... era un altre temps que la gent no criticava perquè tothom anava igual, a pedaçat per tot arreu."