Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Memòria històrica del carrer Reial de Tarragona
Explicació sobre les antigues fàbriques de sofre del carrer Reial i el seu ús en l'agricultura i la medicina.
Descripció de l'antic portal d'entrada a Tarragona i el pagament d'impostos per mercaderies.
Reflexió sobre la gran quantitat de noms de sants i personatges religiosos als carrers de la zona portuària.
Història de la construcció del cine l'any 1928, la seva arquitectura i el seu valor artístic.
Història i evolució del carrer Reial
En aquesta conversa s'explora el passat industrial, social i cultural del carrer Reial de Tarragona, destacant el seu paper com a eix vertebrador de la ciutat.
L'activitat industrial: El sofre
- Es recorda l'existència d'una fàbrica de sofre al carrer Reial i una altra prop de Torreforta. El sofre es tractava i s'emmagatzemava en sacs.
- Utilitats del sofre: S'utilitzava principalment per a l'agricultura (tractament dels ceps), per a la neteja de les botes de vi i, fins i tot, en la formulació de medicaments d'antany.
- La fàbrica va acabar tancant per les queixes dels veïns a causa de les molèsties que generava el producte en una zona que s'estava urbanitzant.
L'entrada a la ciutat i els impostos
- Antigament, a l'alçada de Torres Jordi, hi havia un portal monumental similar a un arc de triomf que servia d'accés principal a Tarragona.
- En aquest punt es trobaven els borots, on els transportistes i pagesos havien de pagar un impost per introduir mercaderies a la ciutat.
"A l'entrar allà, el que venia el pagès... havia de passar per allà i pagar un impost."
Nomenclàtor i vida cultural
- Influència religiosa: Es destaca que molts carrers del barri (Smith, de Mar, Sant Miquel, Santa Tecla) porten noms de sants, bisbes o personatges vinculats a l'Església.
- El Cine Verdura: Inaugurat l'any 1928, va ser un edifici emblemàtic dissenyat per l'arquitecte Toni Pujol.
- Aquest teatre-cine comptava amb escultures de l'artista local Pallàs i servia com un espai d'esplai fonamental per als veïns, projectant pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer.