Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
La Quaresma i el control social a la postguerra
L'avi Ramon i la presentadora introdueixen el tema de la Quaresma i l'abstinència de la carn, reflexionant sobre com han canviat els temps des de la fi de la guerra.
Descripció de l'ambient de control a la postguerra, on la paraula de l'Església i l'autoritat militar i política dominaven la vida pública i escolar.
L'avi explica com els aprenents havien de deixar la feina per assistir a sessions d'educació nacionalsocialista i religiosa amb missatges de por sobre el comunisme.
Es detallen les pràctiques obligatòries com anar a missa el diumenge o saludar amb el braç enlaire, i com la gent s'havia d'adaptar per por o per circumstàncies.
Memòries de la postguerra: Quaresma i control
L'avi Ramon relata com es vivia el període de la Quaresma i la Setmana Santa durant l'època del franquisme, destacant que no era només una qüestió de fe religiosa, sinó de supervivència social i submissió a les normes imposades.
L'hegemonia del poder
En aquella època, la vida quotidiana estava regida per tres pilars fonamentals que exercien una vigilància constant:
- El clero: La paraula d'un capellà tenia més pes que la de moltes autoritats.
- El sector militar: Imposaven el respecte per haver guanyat la guerra.
- La Falange: Responsables de l'adoctrinament polític en col·legis i llocs de treball.
"Qui manava aquí era el clero, el militar i el falangista."
Els rituals d'adoctrinament
L'avi recorda diverses pràctiques que s'havien de seguir rigorosament per evitar problemes:
- 1 Himnes al col·legi: Havien d'aixecar el braç mentre sonava l'himne nacional i es portava la bandera.
- 2 Conferències obligatòries: Els aprenents eren cridats a rebre xerrades sobre la doctrina religiosa i el nacionalsocialisme en horari laboral.
- 3 Relats de por: S'intentava espantar la població amb històries inversemblants, com que els "russos comunistes tenien cua".
- 4 Salutació feixista: Era preceptiu saludar els instructors de gimnàstica o falangistes amb el braç enlaire pel carrer.
En definitiva, el resum de la situació era la barreja entre l'Església i el règim, on molts ciutadans actuaven per simple temor o per pura necessitat d'adaptar-se a les difícils circumstàncies posteriors a la guerra.