Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Homenatge final a Edith Piaf i cicle sobre Shakespeare
Andrés D’Andrés es despedeix del repàs biogràfic d’Edith Piaf i reconeix la càrrega emotiva de la seva història.
Presentació del cicle dedicat a William Shakespeare i explicació de la pel·lícula de Robert De Niro, una combinació de documental i dramatització de Ricardo III.
Emissió d’una interpretació en viu de Piaf a l’Olimpia de París (1960), amb l’Orquestra i cor dirigits per Jacques Lassage.
Relat de la mort d’Edith Piaf el 12 d’octubre de 1963, l’impacte mundial, el minut de silenci a la Unió Soviètica i la multitudinària comitiva fúnebre a París.
Homenatge final amb el poema musicalitzat que Piaf va recitar el 1961 dedicat al personal sanitari, tancant el programa amb emotivitat.
Comiat a Edith Piaf i novetats a l'Antiga Audiència
En aquesta sessió amb Andrés D'Andrés, es tanca el cicle biogràfic dedicat a la mítica cantant francesa Edith Piaf, repassant els seus darrers dies i el seu impacte mundial, a més de presentar una nova proposta cultural a l'Antiga Audiència.
Cicle William Shakespeare: Looking for Richard
Abans de cloure la biografia de Piaf, s'anuncia un nou cicle cinematogràfic dedicat a William Shakespeare:
- Es projecta la pel·lícula Looking for Richard, dirigida i protagonitzada per Robert De Niro.
- Es tracta d'una obra híbrida entre el documental i la ficció, on De Niro busca personatges actuals per interpretar Ricard III.
- La projecció serà en versió original anglesa amb subtítols i l'entrada és gratuïta.
Els darrers dies de l'"Ocell de París"
El programa ret un emotiu homenatge a la figura de Piaf, destacant la seva magnitud artística i personal:
- Es reprodueix La belle histoire d'amour, una peça escrita per ella mateixa l'any 1960 amb música de Charles Dumont.
- Es recorda la seva mort el 12 d'octubre de 1963, que va commocionar el món sencer, incloent-hi la Unió Soviètica, on es va guardar un minut de silenci malgrat que ella mai hi havia actuat.
- El seu funeral a París va ser multitudinari, amb més de 40.000 persones al cementiri de Père-Lachaise.
- Coincidència històrica: Piaf va morir el mateix dia que el seu gran amic i admirador, l'escriptor Jean Cocteau.
"Mai abans hi ha hagut una Edith Piaf i mai n'hi haurà una altra."
L'homenatge blanc: Les Blouses Blanches
L'espai finalitza amb la cançó Les Blouses Blanches (1961), una peça dramàtica dedicada als metges i infermeres que la van cuidar durant les seves llargues estades hospitalàries, reflectint la seva lluita final i la seva fragilitat emocional.