Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Tradicions i anècdotes de la Setmana Santa a Tarragona
Introducció a la gastronomia de Setmana Santa (bacallà) i el concepte de la quaresma com a temps de penitència post-carnaval.
Reflexió sobre les normes estrictes del franquisme i la percepció de certa hipocresia en els ritus religiosos de l'època.
Records sobre l'ornamentació de l'església del Serrallo i la divisió de les confraries per gremis (pescadors, pagesos).
Anècdota sobre l'escultor del misteri dels Maginets i com les autoritats eclesiàstiques censuraven les formes femenines de les imatges.
Esment a la crema de misteris durant la Guerra Civil i la qualitat de l'escultura religiosa a Tarragona.
Memòria històrica de la Setmana Santa i el Serrallo
En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es repassen les vivències i el context social de la quaresma i la Setmana Santa durant l'època franquista a Tarragona, especialment al barri del Serrallo. El testimoni destaca com la religiositat impregnava la vida quotidiana i les restriccions artístiques de l'època.
Punts clau de la tradició religiosa
- Ritus i penitència: La quaresma s'entenia com un període per netejar les culpes dels excessos del carnaval. Una de les tradicions era la visita a diverses esglésies per fer examen de consciència.
- Gastronomia típica: Es recorden els plats estrella del moment com els cigrons amb bacallà, les patates amb bacallà i l'allioli.
- Organització per gremis: Les processons i confraries estaven fortament vinculades als gremis tradicionals, com els pescadors, els pagesos i la Confraria de la Sang.
Anècdotes sobre l'art sacre i la censura
L'avi Ramon explica una anècdota fascinant sobre la creació del misteri dels Maginets. L'escultor, que havia treballat a París modelant ballarines, va patir la censura de l'església local:
"L'escultor estava negre perquè el palau li feia retocar el model cada vegada. Li deien: 'n'hi ha massa, això és una provocació', referint-se al pit de les imatges femenines."
Aquest control moral era tan estricte que les figures de la Mare de Déu o les verges acabaven tenint una morfologia gairebé masculina per evitar qualsevol indici de sensualitat.
El llegat artístic perdut
Finalment, es fa menció de la pèrdua de patrimoni durant la Guerra Civil, quan molts dels misteris de gran valor artístic de Tarragona van ser cremats, obligant a la reconstrucció de la imatgeria religiosa durant la postguerra amb estils més austers o sota l'estricta supervisió de les autoritats eclesiàstiques.