Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
La tràgica vida i la generositat d'Édith Piaf
Presentació de la secció dedicada a Édith Piaf amb els col·laboradors habituals.
Relat sobre la mort de la seva filla Marcelle i com Piaf va haver d'aconseguir diners per al funeral.
Exemples de com Piaf regalava els seus diners i ajudava a persones humils com una venedora de diaris.
Reproducció i comentari de la cançó interpretada en directe a l'Olympia el 1958.
Descripció de la seva ètica de treball i la dura crítica inicial cap a un jove Yves Montand.
La feblesa i la tragèdia personal
L'espai analitza els episodis més foscos de la vida d'Édith Piaf, començant per la mort de la seva mare el 1943 en condicions de misèria i alcoholisme. Tot i així, el cop més dur per a l'artista va ser la pèrdua de la seva filla Marcelle el 1933, qui va morir de meningitis amb només dos anys.
El sacrifici per la seva filla
En un dels relats més colpidors, s'explica com Piaf, davant la falta de recursos per enterrar la seva filla, va haver de recórrer a la prostitució. El text destaca la figura d'un "cavaller" que, en veure-la plorar,
"li va donar un bitllet de 10 francs sobre la tauleta de nit i se'n va anar sense dir ni una sola paraula."
Una generositat desmesurada
Malgrat arribar a ser una dona rica, Piaf mai va tenir control sobre els seus diners. Es destaca la seva naturalesa despresa:
- Permetia que els amics buidessin la seva casa de mobles, discs i llibres.
- Mantenir econòmicament les persones del seu entorn i desconeguts.
- Va pagar l'hospitalització i el funeral d'una venedora de diaris de París mentre ella era a San Francisco.
Treball, escena i la relació amb Yves Montand
L'artista vivia per al seu treball. Segons el seu contrabaixista, Jo Courtin, cantar era per a ella un tractament de joventut que la revitalitzava. El programa tanca recordant com Piaf va descobrir un jove Yves Montand el 1944. Tot i reconèixer el seu potencial i veu càlida, va ser extremadament crítica amb la seva posada en escena i el seu accent de Marsella, marcant l'inici d'una relació professional i personal exigent.