Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Memòria històrica del carrer Apodaca i la Indústria de la Goma
Introducció al negoci de la Indústria de la Goma al carrer Apodaca, un establiment actiu des de la dècada de 1930.
L'avi explica com els comerciants d'abans no només venien, sinó que aconsellaven els clients i els derivaven a altres botigues si era necessari.
Es destaca la importància de la successió familiar en el negoci i la rellevància històrica del carrer com a eix de pas.
Recordatori de quan el Banc d'Espanya i les agències de viatges per a vaixells estaven situats en aquest carrer prop del port.
Descripció de les tertúlies a la fresca i comparació del passat tranquil amb els problemes de civisme actuals de les nits de divendres.
Explicació de com les drogueries i bodegues del carrer proveïen de mercaderies els vaixells que arribaven al port de Tarragona.
Detalls sobre la feina d'adaptació de productes de plàstic i goma i tancament de la conversa.
Evolució i context històric del carrer Apodaca
L'episodi explora la transformació del carrer Apodaca de Tarragona, destacant el seu passat com un eix comercial i logístic fonamental a causa de la seva proximitat al port. L'avi Ramon recorda com aquest carrer allotjava institucions clau abans del seu trasllat a la Rambla, com ara el primer Banc d'Espanya de la ciutat.
La Indústria de la Goma: Un negoci de generacions
Es posa un èmfasi especial en l'establiment conegut com la Indústria de la Goma, actiu des dels anys 30. Aquest negoci destaca per:
- Relleu generacional: Ha estat gestionat per tres generacions (avi, fill i nets).
- Atenció personalitzada: Més que venedors, els dependents actuaven com a consellers per als clients.
- Especialització: Tot i no ser una fàbrica pura, comptaven amb operaris especialitzats en l'adaptació i muntatge de productes derivats de la goma i el plàstic.
El teixit social i comercial del barri
El relat descriu una època on la vida al carrer era marcadament familiar i comunitària:
- La fresquita: Els veïns i comerciants (el pastisser, el serraller, etc.) treien les cadires a la vorera per fer tertúlies durant el vespre.
- Subministrament portuari: El carrer era el centre d'agències de transports marítims i botigues de queviures que proveïen els vaixells que fondejaven al port.
- Canvi de paradigma: Es contrasta la tranquil·litat d'aquells temps amb el trànsit i el vandalisme que es viu actualment els caps de setmana a la zona del port.
"Anaves a preguntar una cosa i, si no ho tenien, et deien: 'mira, vés a tal lloc'. Eren com una espècie de consellers."