Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005
Subscriu-te
Anàlisi de la cartellera i nostàlgia del cinema musical
Inici del segment amb talls de veu repetitius de comiat.
Debat sobre com han envellit pel·lícules com Tommy, Quadrophenia i l'excepció de The Wall.
Anàlisi de l'estrena de terror, el paper d'Hideo Nakata i la tradició de no menjar crispetes al cinema.
Recomanació entusiasta de Algo en Común (Garden State) i el seu èxit al festival de Sundance.
Comentari escèptic sobre una paròdia espanyola protagonitzada per Javier Gurruchaga.
Elogi a la pel·lícula de Benito Zambrano per la seva visió real i no tòpica de Cuba.
Situació de Million Dollar Baby, Robots i comiat esperant la renovació de la cartellera.
El pas del temps en els clàssics del cinema
L'episodi comença amb una reflexió sobre com algunes pel·lícules envelleixen millor que d'altres. Es mencionen títols icònics com Tommy (1975) o Quadrophenia (1979), que malgrat el seu impacte inicial, avui dia poden semblar visualsment desfasades a causa de l'evolució dels efectes digitals. En canvi, es destaca l'obra The Wall (Pink Floyd) per la seva força visual i capacitat creativa, que la mantenen vigent malgrat el pas de les dècades.
Terror i blockbusters actuals
Es comenta l'estrena de La Senyal 2 (The Ring Two). Tot i ser una versió americana adaptada al mercat occidental pel director Hideo Nakata, l'interlocutor afirma que, tot i no aportar grans novetats, compleix la seva funció per als amants del gènere:
- Manté els mateixos efectes especials que la primera part.
- Garanteix diversos ensurts potents.
- Es discuteix la figura de l'autor que "es ven" a la indústria de Hollywood per pressupost.
Recomanacions i sorpreses a la cartellera
El programa destaca especialment la pel·lícula Algo en Común (Garden State), dirigida i protagonitzada per Zach Braff amb Natalie Portman:
- Se la defineix com el nou enfant terrible del cinema nord-americà.
- Descrita com una obra de culte independent provinent del festival de Sundance.
- Ofereix un discurs fresc, irònic i agredolç sobre la joventut.
"És una pel·lícula com l'anunci de Nescafé: el tornar a casa, retrobar-se amb personatges i diàlegs que mai són carregosos."
Crítica social i el fenomen d'Havana Blues
Es fa una crida urgent a veure Havana Blues de Benito Zambrano abans que sigui retirada de les sales. L'anàlisi subratlla que no és la típica visió tòpica de Cuba, sinó un retrat real i dur a través de la seva escena musical alternativa (metal, electrònica, blues), allunyant-se dels clixés de la salsa.
Finalment, es repassen altres èxits comercials com Million Dollar Baby i la pel·lícula d'animació Robots, contrastant-los amb produccions més fluixes que encara es mantenen en cartellera com El dia de la boda.