Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005
Subscriu-te
L'univers de l'aviram: del pollastre de granja a l'ou
Francesc Lledó explica l’objectiu de parlar de productes locals i convida Josep Maria de Granja Gaillà per tractar pollastre convencional i altres aus.
Josep Maria parla dels inicis familiars (43 anys d’història), de les granges properes a Tarragona i de la gamma de productes: pollastre, ous, conill, gall dindi, guatlla.
Es descriuen els diferents tipus d’aviram (pollastre, gall dindi, guatlla) i es destaquen les carns blanques com a recomanades per la dieta saludable.
Explicació de les races broiler importades, del cicle de vida dels pollastres (seis setmanes fins a la venda) i de la cria en naus controlades.
Factor d’alimentació (morè), preferències regionals i història de la coloració com a distintiu del producte nacional.
Risc baix de malalties, casos de contaminació d’importació, avantatges de consumir producte local i suport a la ramaderia de proximitat.
Situació actual del consum de gallina, major ús per caldo sobretot a l’hivern i poca demanda diària.
Distinció entre ous blancs i rossos, mides (S, M, L, XL), etiquetatge per origen i sistema de cria (gàbies, corral, ecològic).
Consells per rentar, emmagatzemar (nevera vs rebost), mantenir la frescor i evitar absorbir olors de la nevera.
Passatge de cria casolana a producció industrial amb races franceses, rotació i equilibris de preu estiu-hivern.
Consums per càpita (Catalunya capdavantera), factors culturals (anglesos, americans), qualitat, sabor i mides de conill.
Descripció del destí de potes, crestes, carcassa i robells, costos de gestió de residus i proposta de revalorar-los i congelar-los.
Resum final, agraïments a Josep Maria i Francesc Lledó, proposta de tornar a tractar amb més detall aquests temes en futurs episodis.
Introducció al món de l'aviram i el producte local
En aquesta sessió, el xef Francesc Lleodó i en Josep Maria de la Granja Gaillà exploren la realitat de l'aviram que consumim diàriament. Es posa un èmfasi especial en el patriotisme gastronòmic, defensant el producte de proximitat de les comarques de Tarragona davant les importacions més econòmiques.
El pollastre convencional vs. l'aristocràtic
- Es defineix el pollastre convencional (o broiler) com aquell destinat al consum quotidià, amb races d'origen americà seleccionades pel seu creixement ràpid i alt rendiment de proteïna.
- A diferència del pollastre de corral, aquest arriba al pes de mercat en només sis setmanes gràcies a una criança intensiva i controlada.
- Una dada curiosa és que a aquesta edat no hi ha una definició sexual clara; el producte que comprem pot ser tant mascle com femella.
La disputa entre el pollastre blanc i el groc
Mites i realitats de l'alimentació
- La diferència de color no es deu a la raça, sinó a l'alimentació: el blat de moro (morès) aporta el pigment groc.
- Històricament, a Catalunya s'ha preferit el pollastre groc com a marca d'identitat per diferenciar-lo del pollastre blanc d'importació francesa.
- No obstant això, el pollastre blanc està guanyant terreny per ser considerat més natural en el context industrial actual, ja que no requereix pigments addicionals quan se substitueix el morès per altres cereals.
Ous, guatlles i altres especialitats
- Les guatlles: El 95% de la producció estatal es concentra a la zona de Lleida. És un producte saludable però encara considerat alternatiu o de barbacoa.
- El món dels ous:
- Es desmitifica la diferència entre l'ou blanc i el ros; la qualitat és idèntica i només depèn de la frescor.
- L'ou és una matèria porosa i viva que absorbeix olors. Es recomana guardar-los a la nevera dins del seu propi estotge per evitar contaminacions aromàtiques.
- > "L'ou et pot agafar gust de ceba o de tòfona només estant al costat; és una matèria de naturalesa absorbent."
El sector industrial i el futur del consum
L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la duresa de l'ofici de granjer i la pèrdua de l'aprofitament total de l'animal. Productes com les crestes, les potes o les oeres han perdut demanda a mesura que el consumidor s'ha tornat més "senyor", convertint parts valuoses en simples subproductes industrials.