L'Espill de Jaume Roig: Misogínia i Sàtira al Segle XV
Presentació del segment setmanal en col·laboració amb el col·lectiu d’escriptors del Camp de Tarragona i salutació a Jordi Tinyena.
Breve perfil de Jaume Roig: metge, patrici de València al segle XV, i introducció de la seva obra principal, _El llibre de les dones_.
Ubicació de l’obra dins del corrent de literatura contra les dones: arrel bíblica, sermons, exemples europeus i l’impacte social.
Exposició de les parts principals: la vida desgraciada del personatge, els quatre matrimonis infeliços, i l’ambient narratiu d’acusacions contra les dones.
Descripció de la tercera part (apareix Salomó amb la lliçó sobre els pecats femenins) i de la quarta part, dedicada a la vida contemplativa sense dones.
Anàlisi de la métrica (versos de quatre síl·labes, noves rimades partides), sintaxi forçada i l’efecte del format poètic.
Debat sobre si l’obra és una venjança personal de Roig o un repte literari/joc d’enginy dins de l’escola satírica valenciana.
Història editorial: composició al segle XV, publicació pòstuma (1560), titolacions originals i posteriors (_Espill_, _Llibre de bons costums_) i reedicions.
Mostra de fragments prosificats i en vers. S’assenyalen exemples d’atacs violents contra la feminitat amb dosis d’humor negre.
Referència a les edicions contemporànies disponibles, agraïments a Jordi Tinyena i tancament del programa.
Introducció a la figura de Jaume Roig
En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tinyena presenta la figura de Jaume Roig, un prestigiós metge i ciutadà d'ordre de la València del segle XV. Tot i la seva imatge pública respectable, Roig va escriure una de les obres més singulars i controvertides de la literatura catalana: L'Espill o el Llibre de les dones.
Estructura i Contingut de l'Obra
L'obra es presenta com una autobiografia fictícia on el protagonista narra les seves constants desventures causades per les dones. Es divideix en diverses parts que marquen les etapes vitals del narrador:
Els Tres Primers Llibres: Desengany i Matrimoni
- L'expulsió de casa: El protagonista inicia un viatge a París i pateix mil desgràcies atribuïdes sempre a la maldat femenina.
- Els quatre matrimonis: En un intent de trobar l'estabilitat burgesa a València, es casa successivament amb una donzella, una veguina, una viuda i una novícia. Tots els matrimonis acaben en desastre, revelant vicis com la falsedat, l'orgull o la luxúria.
- La lliçó de Salomó: Després dels fracassos matrimonials, el savi Salomó se li apareix en somnis per recordar-li els pecats de totes les dones des d'Eva, amb les úniques excepcions de la Mare de Déu i l'esposa real de l'autor (Isabel Pellicer).
L'Estil Literari: Un Repte Tècnic
Un dels aspectes més fascinants del llibre és la seva complexitat formal:
- Està escrit en unes noves rimades singulars: versos de tan sols quatre síl·labes (tetrasíl·labes).
- Aquesta mètrica força la sintaxi de manera extrema, eliminant conjuncions i preposicions, cosa que en dificulta la lectura original.
Interpretacions del Llibre
L'episodi planteja si ens trobem davant d'una obra purament misògina o d'un joc d'enginy literari:
"Jo prefereixo pensar que el llibre és una joguesca... feta i pensada com una juguesca entre mascles."
Tinyena suggereix que l'excés de violència verbal i les situacions absurdes (com els pastissos de carn humana a París) apunten cap a una sàtira de taverna per a un públic burgès culte que buscava divertir-se amb la hipèrbole.

