L'origen i simbolisme dels Reis Mags de l'Orient
Presentació del programa, del llibre de Josep Maria Ferrer Roig sobre els 60 anys de la cavalcada de Tarragona i plantejament dels temes del dia.
Exploració de per què la tradició fixa tres Reis Mags: absència de nombre en l'Evangeli de Mateu, referències apòcrifes i fixació al segle XV amb diferents interpretacions (Trinitat, continents, races, edats).
Debat sobre què significava *mag* en l'antiguitat, vinculació amb astròlegs o sacerdots i qüestió de si eren veritablement reis o xarlatans.
Anàlisi de l’orient com a origen simbòlic i geogràfic, identificació de Pèrsia, culte mazdeista i incorporació de l’estel—cometa Halley—a la iconografia (Giotto).
Com ha canviat la celebració al llarg dels segles, missatge de pau i trobada entre judaïsme, cristianisme i Islam, i introducció de la diversitat de races i cultures.
Interpretació de l’or, la mirra i l’encens com a símbols de la Divinitat, la mort i l’Esperit i la semicontinuïtat dels productes en la litúrgia.
Repercussió de la figura dels Reis Mags en l’art medieval, referències literàries (Umberto Eco) i el poder visual de les imatges al museu i la cultura popular.
Tancament del programa amb agraïments a Jordi Bertran i recordatori de l’arribada dels Reis Mags l’endemà.
Orígens Bíblics i el Misteri del Número 3
L'única referència als Reis Mags en els evangelis canònics es troba a l'Evangeli de Mateu, on curiosament no s'especifica cap número concret de mags. La xifra de tres personatges és una convenció que es va consolidar cap al segle V i es va refermar durant el segle XV per diversos motius simbòlics:
- Al·lusió a la Santíssima Trinitat.
- Representació de les tres edats de l'home.
- Identificació amb els tres continents coneguts fins aleshores: Europa, Àsia i Àfrica.
Mags o Astrònoms?
El terme mag en l'època antiga no feia referència a l'il·lusionisme modern, sinó que s'associava a la figura de l'astròleg o astrònom. A través del coneixement dels astres i d'aspectes de caràcter sacerdotal, aquests personatges identificaven senyals divins al cel.
La Procedència de l'Orient i l'Estel
Tot i que la tradició parla genèricament de l'Orient, estudis històrics com els de Franco Cardini situen l'origen probable d'aquests personatges a Pèrsia, vinculats al culte mazdeista. Un element iconogràfic clau és l'estel de Nadal, la imatge del qual tal com la coneixem avui (amb cua) va ser popularitzada pel pintor Giotto després de presenciar el pas del cometa Halley.
Un Missatge de Concòrdia Universal
La festivitat dels Reis representa una crucial cruïlla de religions i races:
- Diàleg Interreligiós: Simbolitzen el punt de trobada entre el judaisme (representat pels pastors), el cristianisme i el món pagà o l'Islam.
- Evolució del Rei Negre: La imatge de Baltasar com a persona negra no apareix fins al segle XV o XVI per reforçar la idea de multiculturalitat i la presència de tots els confins de la terra.
"Hi ha una voluntat de diàleg i de pau darrere del discurs dels mags, gent que prové de territoris que no pertanyien inicialment al cristianisme."
Simbolisme dels Regals
Els presents que els mags ofereixen tenen una càrrega semiòtica profunda per definir la naturalesa del nen Jesús:
- 1 Or: Reconeixement de la seva condició de Rei.
- 2 Encens: Símbol de la seva divinitat i esperit purificador.
- 3 Mirra: Un unglüent funerari que prefigurava la seva humanitat i el seu sacrifici final.

