La Festa Major de Vilanova i els Falcons
Presentació del programa amb comentaris humorístics sobre refranys d’agost, mobilitat i cues.
Descripció de la ruta amagada a Vilanova i la Geltrú i impressió positiva del Museu del Ferrocarril.
Història de la festa major: vot del poble, actes del 4 i 5 d’agost i elements patrimonials.
Detall dels gegants, el drac, la molassa i breu menció de la diada castellera.
Explicació del moviment gimnàstic centreuropeu de finals del segle XIX i la seva relació amb els castells.
Context de principis del segle XX: futurisme, idolatria de la màquina i naixement d’entitats catalanes.
Creació de colles falconeres en diverses poblacions i gran participació social.
Parada del moviment el 1936 i recuperació dels Falcons fins als anys 40 i 50.
Fundació dels Falcons de Vilafranca (1959) i integració d’alçades i aleta castellera.
Sis colles actives, construccions (capdills, piràmides), tecnologia i objectius.
Refranys meteorològics d’agost i despedida amb un últim refrany sobre l’Arbós.
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú
L'episodi d'avui se centra en la celebració de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, que té el seu punt àlgid al voltant del 5 d'agost, dia de la Mare de Déu de les Neus. Aquesta festivitat destaca per ser un vot del poble i compta amb elements patrimonials recuperats després de la Guerra Civil:
- Els Gegants, el Drac i la Mulassa.
- Actes centrals durant la vigília (dia 4) i el propi dia de la festa.
- La singularitat d'una de les ciutats més fèsties de Catalunya, coneguda també pel seu carnaval i els Tres Toms.
El fenomen dels Falcons: Origen i evolució
El tema principal de la tertúlia és la curiosa història dels Falcons, una manifestació de cultura popular que no és d'origen català, sinó importada de l'Europa de l'Est.
Origen a Praga i el moviment Sòcul
- El moviment original neix a la segona meitat del segle XIX a Praga i es coneixia com a Sòcul (que significa literalment "falcó").
- Es tractava d'una organització gimnàstica massiva amb fins universitaris i comercials que promovia exercicis acrobàtics i construccions humanes verticals.
Arribada a Catalunya
- Va arribar a principis del segle XX influenciat per les avantguardes culturals i el moviment futurista, que posava èmfasi en l'esport i la tècnica.
- Entitats com la Federació de Joves Cristians de Catalunya (els fejocistes) van adoptar aquesta pràctica donant-li una pàtina més local i religiosa.
Evolució i relació amb els Castells
"L'antiga aleta castellera, amb els braços en creu, és la que encara conserven els Falcons en coronar les seves figures."
- A partir dels anys 50, colles com els Falcons de Vilafranca van introduir tècniques castelleres, augmentant l'alçada de les figures.
- Figures típiques: la pira, el capdill i les piràmides.
Cloenda amb refranys
L'espai finalitza amb una reflexió sobre els refranys meteorològics de l'agost, com el de Sant Llorenç (10 d'agost), i la menció a la propera festa major de l'Arbós.

