Tradicions i festes de la vigília dels Sants Innocents
Inici de l'espai amb el cant d'aurora de Marsà (Priorat), interpretat per un cor d'homes durant la festa major en honor a la Mare de Déu de les Malalties.
Explicació de la llegenda dels Sants Innocents a Peramea, on es veneren tres cranis que van ser retornats al poble des de Gerri de la Sal (Paracals) a canvi de vinagre.
Descripció de la tradició de Tremp de penjar una llufa de deu metres al campanar, acompanyada de cançons populars, que acaba sent cremada.
Presentació d'un tema rumber de l'Hospitalet de Llobregat relacionat amb els dimonis i l'imaginari dels pastorets.
Anàlisi de les festes de Jalance i Ibi, on els 'Enfarinats' o els quintos suplanten el poder municipal durant el dia dels Sants Innocents.
Detalls sobre la tradició de cobrar la 'banya' a Castellvell del Camp i les anècdotes entre reusencs i veïns.
Les tradicions de la vigília dels Sants Innocents
L'expert en cultura popular Jordi Bertran ens apropa a les diverses manifestacions festives que tenen lloc a Catalunya i el País Valencià amb motiu de la festivitat dels Sants Innocents. La conversa destaca com un fet bíblic dramàtic —les accions del rei Herodes— s'ha transformat en una jornada de sàtira, bromes i rituals comunitaris.
Els cants i les relíquies al Pirineu
- Marsà (Priorat): S'inicia l'espai amb els auroros, un cor d'homes que realitza la "despertada" a les 7 del matí en honor a la Mare de Déu de les Malalties.
- Peramea (Pallars Sobirà): Se celebra la veneració de tres cranis considerats relíquies dels Sants Innocents. La llegenda explica que van ser recuperats d'un poble veí a canvi d'un porró de vinagre.
La Llufa gegant de Tremp
Al Pallars Jussà, concretament a Tremp, destaca la construcció d'una llufa de paper de grans dimensions (uns 10 metres). Els punts clau d'aquesta celebració són:
- 1 Construcció: Es munta sobre una estructura de fusta.
- 2 Penjada: S'aixeca fins al campanar entre crits i cançons.
- 3 Cremada: La festa culmina amb la crema del ninot en una foguera.
Suplantació de l'autoritat i els Enfarinats
Al País Valencià, la festa adquireix un caràcter de rebel·lió social o carnaval primitiu:
- Jalance: Els quintos (folls o bojos) prenen el control del poble durant 24 hores, menjant i bevent a càrrec dels veïns.
- Ibi i Camp de Mirra: Apareixen els Enfarinats, personatges amb la cara blanca que representen ajuntaments de farsa i suplanten l'autoritat municipal.
El dret de banya a Castellvell del Camp
Finalment, es recorda la tradició de Castellvell del Camp, on des del segle XIX els veïns cobren un "peatge" o banya als qui volen entrar al poble el dia 28. Aquest fet genera una rivalitat festiva amb els habitants de Reus, que dediquen cançons satíriques a aquesta pràctica.
"El poble de Castellvell tots són petits i dolents perquè ens fan pagar la banya al Dia dels Innocents."

