Història i curiositats del torró de Nadal
Presentació del programa amb una anècdota humorística sobre polvorons i explicació de les noves línies gastronòmica i musical de Nadal.
Es detalla la creació d’un espai de cuina dedicat als torrons i la recuperació de nadales i tonades antigues com a part de la programació nadalenca.
Introducció a l’enfocament històric i a les curiositats del torró: orígens, conservació i perspectives gastronòmiques.
Origen religiós del torró vinculat a la Immaculada Concepció (Mare Déu torronera) i dites populars sobre el consum de torró durant el cicle nadalenc.
Primera cita documentada el 1582 al Consell Municipal d’Alacant, el relleu del virrei Moncada i les ordres de Felip II limitant la despesa en torrons i pans de figues.
Relat sobre la delegació japonesa que va elogiar el torró i l’anècdota del ‘Tio Austràlia’, un torroner pioner de l’exportació.
Disputa entre poblacions valencianes per l’origen del torró, aparició de gremis de torroners i confiters, i etimologia del terme ‘torrar’.
Comentaris sobre boicots, comparativa de productes catalans, andalusos i valencians, i recomanacions de maridatges i brindis nadalencs.
Aparició tardana del torró a les famílies nobles de Gramunt, primer receptari de 1847 i celebració de la fira anual de novembre.
Ferran VII atorga la categoria d’‘imperial’ al torró d’Alacant i s’inicia el procés de mecanització i industrialització de la producció a la ciutat de Xixona.
Impacte de la màquina de vapor i l’electricitat en la producció, i expansió de la comercialització del torró a Hispanoamèrica i al nord d’Àfrica.
Data i context de la introducció del torró de xocolata l’any 1943 i la seva ràpida popularització com a varietat moderna.
Classificació de les principals varietats autòctones (torró tou de Xixona, dur d’Alacant) i modernes (xocolata, yema confitada, coco), amb ingredients bàsics i característiques.
Regulació del torró de Xixona (DOP) i del torró de Gramunt (denominació de qualitat), ingredients autoritzats i exemples de formats i cobertures.
Definició de les categories Suprema, Extra, Estàndard i Popular en funció del percentatge mínim d’ametlla present al torró.
Experiència sensorial del trencament del torró dur, so típic dels àpats de Nadal i reflexions sobre la seva consistència a l’actualitat.
Referència al Museu del Torró, obres clau d’història (Francesc Figueres, Juan de la Mata, Francisco Martínez) i fonts sobre la tradició del torró.
Proposta de torrons solidaris de comerç just, recomanacions de compra responsable i d’acompanyaments per al brindis nadalenc.
Interpretació de la tradicional nadala ‘Flor de Liri’ per tancar l’episodi amb un toc musical i festiu.
Origen i Evolució Històrica del Torró
L'episodi explora les arrels d’un dels dolços més emblemàtics de la gastronomia catalana i valenciana. Tot i que sovint s'atribueix un origen àrab, les primeres referències documentades a la península Ibèrica se situen al segle XVI.
Fites històriques clau
- 1582: El Consell Municipal d'Alacant ja obsequiava els seus visitants il·lustres amb torrons.
- 1595: El rei Felip II va imposar una retallada en la despesa municipal de la vila d'Alacant, limitant el pressupost per a torrons i pans de figues.
- Segle XIX: El rei Ferran VII va atorgar la categoria d'imperial a la varietat de torró d'Alacant.
- 1943: Es produeix una fita moderna amb la invenció i introducció del torró de xocolata.
Geografies i Tradicions
El debat sobre la procedència del torró implica diverses localitats que han perfeccionat la seva elaboració durant segles:
- Alacant i Xixona: Considerades el bressol del torró actual. A Xixona, la industrialització va començar gràcies a l'aplicació del vapor i, posteriorment, de l'electricitat en el segle XX.
- Agramunt: Presenta una tradició documentada des del segle XVIII, amb la seva característica recepta que inclou avellanes.
- Cocentaina: També apareix en registres antics com un centre de transaccions comercials de torró al segle XVI.
"Amb dinerets torronets i amb pessetetes caixetes."
Varietats i Qualitats
Actualment, els torrons es classifiquen segons la seva composició i el percentatge mínim d'ametlla:
Classificació per ingredients
- 1 Torró de Xixona (Tou): Fet amb ametlles picades i mel.
- 2 Torró d'Alacant (Dur): Elaborat amb ametlles senceres torrades, mel i clara d'ou, recobert per una obleia.
- 3 De gema i massapà: Varietats que incorporen ou confitat o masses de fruita seca.
- 4 Xocolata i sabors moderns: Integració de cacau, fruites triturades o licors.
Segells de qualitat
Existeixen quatre categories comercials basades en la puresa: Suprema (el més alt contingut en ametlla), Extra, Estàndard i Popular. També es destaca la importància del compromís social a través dels torrons de comerç just i solidaris.

