Entrevista a Núria Meronyo: Vocació i tasca social
Núria descriu com, provinent de Sitges i Sabadell, va sentir des de petita el compromís social en barris obrers, va descobrir l’espai de convivència amb monges fent esport i, ja a 21 anys, va comunicar a casa la decisió de fer-se germana per aportar mitjançant l’educació i la cultura escolar.
Explicació de com Núria vesteix de paisà, de com el seu entorn sovint no la identifica com a monja fins que parla, i comentaris simpàtics sobre apodos (‘la mongeta’), el perfil deportista, i la mort dels estereotips tradicionals de la vida religiosa.
Relat dels més de 15 anys de servei al barri de l’Esperança de Tarragona: l’acompanyament de famílies humils, principalment gitanes, l’absència d’angoixa davant la pobresa i la valoració de la resiliència i la solidaritat de la gent del barri.
Núria comparteix la seva estada a Veneçuela durant la vaga contra Chávez, la feina en escoles bolivarianes, les vides quotidianes al Cerro i Guaca, i la riquíssima experiència de rebre peix i hospitalitat dels pescadors locals.
En l’actualitat, Núria treballa amb subsaharians, magrebins i dones migrades, organitzant classes de català i castellà, assessorament legal i suport comunitari per facilitar els primers passos i la inserció al territori.
Descripció de la tasca amb les persones que salten la tanca a Ceuta: oferir dutxa, roba neta, acompanyament a la policia i, sobretot, un espai d’escolta per alleujar la por i l’ansietat inicial.
Joc de preguntes sobre la felicitat, valors, una entrevista informal sobre cine, noms i paraules que la defineixen, i l’emoció que li causen els infants, tancant amb el missatge de pau i amor universals.
Les entrevistadores agraeixen a Núria la seva participació, elogien la seva serenitat i felicitat, l’anuncien com a col·laboradora futura i avisen de l’expectativa pel pròxim convidat.
Una vida dedicada als altres
Aquesta conversa a Tarragona Ràdio ens apropa a la figura de Núria Meronyo, una monja vedruna que ha dedicat la seva vida a treballar amb col·lectius desfavorits. Durant l'entrevista, la Núria explica com la seva vocació no és només religiosa, sinó profundament social, centrada en l'acompanyament a persones en situació de pobresa i exclusió.
Els inicis i la vocació social
- La Núria és originària de Sitges, però la seva vocació va néixer a Sabadell en veure la manca de cultura i oportunitats dels joves de barri.
- Als 21 anys va decidir entrar al convent, malgrat la incomprensió inicial de la seva família.
- Defensa que ser monja és la seva manera de realitzar-se:
"M'agrada i m'ho he passat molt bé i m'he realitzat."
Trajectòria en barris i missions
L'entrevistada repassa els llocs on ha deixat empremta:
- Barri de l'Esperança (Tarragona): On va treballar durant uns 18 anys amb la comunitat gitana fins a la desaparició del barri.
- Veneçuela (Estado Sucre): Una etapa marcada per l'emoció de compartir el poc que tenien els pescadors i malalts.
- Ceuta: On va viure l'experiència de l'acollida a la frontera, rebent persones subsaharianes que saltaven la tanca.
Reflexions sobre la pobresa i l'acollida
La dignitat per sobre de la misèria
La Núria destaca que la gent pobra té una facultat especial per sortir-se'n. Per a ella, no es tracta de conformisme, sinó de valorar el que es té (el valorisme). Critica els estereotips socials i subratlla que el racisme sol néixer de la por i la sensació d'amenaça.
L'idioma com a pont
Actualment a Reus, treballa en l'alfabetització d'immigrants magribins, destacant que l'aprenentatge del català i el castellà és la seva principal eina d'integració i supervivència.
Una monja de paisà
L'entrevista conclou mostrant una dona que no utilitza hàbit ni signes externs ostentosos, centrant el seu testimoni en la felicitat, la pau i l'estimació cap als altres, especialment cap als infants.

