Novetats jurídiques: jutjats de proximitat i accés a l'advocacia
Discuteixen la creació i funció dels jutjats de proximitat: tipologia de litigis civils menors, voluntarietat per a partits judicials grans, diferenciació dels judicis ràpids i la necessitat de recursos humans i espai físic per garantir rapidesa.
Analitzen la proposta d’habilitar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a darrera instància en diversos ordres jurisdiccionals, els efectes competencials respecte al Suprem i la reorganització dels concursos de recursos i doctrines.
Presenten el projecte de llei que regula l’accés a la professió d’advocat: nous requisits formatius, rol de col·legis i universitats, ampliació del període de pràctica, introducció de la passantia i alineament amb estàndards europeus.
Actualitat de l'Àmbit Jurídic i de la Justícia
En aquest episodi de l'espai jurídic de Tarragona Ràdio, els advocats Javier Terres i Víctor Roca analitzen les darreres reformes i novetats legislatives que busquen agilitzar el sistema judicial i professionalitzar l'accés a l'advocacia.
Els Jutjats de Proximitat
El Govern de l'Estat ha anunciat la possibilitat de crear jutjats de proximitat en determinats partits judicials i ciutats amb gran volum de població.
- Objectiu principal: Descongestionar el sistema judicial absorbint litigis d'entitat baixa.
- Competències: S'encarregaran de reclamacions civils inferiors als 3.000 euros, desnonaments o impagaments de rendes que no requereixin gran complexitat.
- Caràcter voluntari: La seva creació no és obligatòria, sinó que dependrà de la sol·licitud per part de la Generalitat de Catalunya i les necessitats detectades pels deganats.
"Un dels elements característics i l'acre de l'administració de justícia és la lentitud; es creen aquestes eines per buscar una resolució escueta i ràpida."
El repte dels recursos i l'espai físic
Els interlocutors expressen la seva preocupació per la manca crònica de mitjans materials i personals. Es destaca que, sense infraestructures físiques dignes (com passava amb el problema d'espai a l'Audiència de Tarragona), aquests nous jutjats podrien no tenir l'eficàcia desitjada.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a darrera instància
S'analitza la pretensió que el TSJC esdevingui l'última instància judicial a Catalunya, un tema estretament lligat a les negociacions del nou Estatut d'Autonomia.
- Reorganització competencial: Es busca que el TSJC resolgui en última instància en ordres civil i penal, seguint el model que ja s'aplica en l'àmbit laboral.
- Paper del Tribunal Suprem: Es reservaria la funció d'unificació de doctrina i cassació a escala estatal.
- Proximitat legislativa: Atès que Catalunya disposa de normativa pròpia (com el Codi Civil Català), es considera coherent que els tribunals més propers interpretin aquesta legislació.
Nova Llei d'Accés a la Professió
Finalment, es discuteix el projecte de llei que regularà com els llicenciats en dret poden començar a exercir com a advocats o procuradors.
- Fi de la col·legiació directa: Ja no n'hi haurà prou amb el títol universitari; caldrà complir requisits addicionals de formació postgraduada.
- Paper de les universitats: Les facultats s'involucraran en la formació específica mitjançant cursos adequats en col·laboració amb els col·legis professionals.
- La Passantia: Es reivindica la figura del mentor o la passatgeria com un motor bàsic per a la inserció dels joves advocats en el món laboral i l'adquisició d'experiència real.

