Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005
Subscriu-te
La Rumba i el Garrotín: Cent Anys de Tradició Gitana
Benvinguda, salutació a Jordi Bertran i arrencada musical amb fragments del seu nou disc de rumbes i garrotins.
Discussió sobre els incidents entre comunitats gitanes i l’existència històrica del català gitano a Perpinyà.
Orígens de la tradició gitana lleidatana i ús de la música com a eina d’integració social.
Naixement de la rumba als anys 50, figures claus (Pescaïlla, Amaya, Ojos de Brujo) i el seu recorregut fins avui.
Descripció del garrotí com a ball improvisat i característiques musicals pròpies.
Explicació del fenomen ‘carrincló’ com a model de convivència interètnica entre gitanos i payos.
Ruptura del garrotí després del 1939 i posterior conservació dins de la comunitat gitana.
Escolta i comentari d’extractes de rumba i garrotí del disc actual, amb anècdotes biogràfiques dels intèrprets.
Presentació de ‘Nits de Rumba i Garrotín’ i anàlisi de la cançó ‘Rumba i Garrotín S.A.’ i les seves característiques.
Referència a altres formes musicals gitanes catalanes com la ferruca o la rondenya i la seva documentació.
Recomanació dels discs **Rumbes Velles i Noves de Lleida** (La Violeta) i **Lo Garrotant** (Manel Ponsa) i la seva aportació.
Discussió sobre l’espai antropològic versus l’espai de mercat per al garrotí i la rumba en el flamenc català contemporani.
Possibilitat de nous capítols sobre ritmes del sud (malismes valencians) i altres variants ancestrals.
Tancament del programa amb el tema **Retrat del meu carrer** de Carles Juste i crèdits finals.
Història i Evolució del Garrotín i la Rumba a Lleida
L'episodi d'avui se centra a explorar les arrels i la vigència de la música popular gitana a Catalunya, especialment a la ciutat de Lleida. A través de la guia del Jordi Bertran, es descobreix que aquesta tradició no és només un gènere musical, sinó una eina de convivència interètnica que compleix un segle d'història documentada.
El Garrotín: Més que una Cançó
El garrotín es defineix com un gènere que combina música, ball i, sobretot, improvisació. Històricament, servia per a:
- Celebrar esdeveniments comunitaris.
- Improvisar versos amb temàtiques picants o satíriques sobre personatges públics, dones o situacions quotidianes.
- Mantenir viu el català gitano, ja que a diferència de la rumba, el garrotín s'ha cantat tradicionalment en català.
"Els catalans no sabem cantar en les celebracions... el garrotín ens ajuda a redescobrir que realment en sabíem."
La Convivència Carrinclona
Un dels conceptes més rics discutits és el fenomen carrincló. A Lleida, aquest terme no té una connotació pejorativa, sinó que descriu la integració absoluta entre gitanos i paios al nucli històric. Aquesta relació es basava en compartir espais, festes i músiqes de manera normalitzada fins que la Guerra Civil i la posterior degradació dels barris van trencar aquesta dinàmica.
Figures Clau i Recuperació Actual
El programa ret homenatge a figures històriques i contemporànies que han mantingut viva la flama:
- El Marquès de la Pota i els Parrano: Cantadors històrics que van mantenir l'essència en temps difícils.
- Carles Juste 'Lo Beethoven': Saxofonista i cantant actual que lidera la revitalització amb el disc Nits de Rumba i Garrotín.
- Manel Ponsa: Educador social que utilitza el programa Garrotant com a eina d'integració social i artística per a joves.
Diferències entre la Rumba de Barcelona i la de Lleida
Tot i que la rumba catalana es va popularitzar mundialment als anys 50 amb figures com El Pescaílla a Barcelona, a Lleida ja existia una tradició prèvia. La rumba va acabar dominant el panorama perquè es va adaptar millor al castellà durant el franquisme, mentre que el garrotín va quedar més preservat dins l'àmbit privat de l'ètnia gitana en català.