Sant Antoni i la història de la cera i les espelmes
Presentació de Sant Antoni, refranys populars i la seva vinculació amb el foc i els animals a la cultura catalana.
Des de les llànties prehistòriques fins als egipcis i els romans, explicació de les primeres fonts de llum amb greixos i cera.
La cera d’abella com a material litúrgic i la seva adopció pels primers cristians per il·luminar temples.
Oli de balena al segle XVII, la stearina de Michel Chevreul, la màquina de Joseph Morgan i l’arribada de la parafina.
L’entrada del gas i l’electricitat que releguen la cera a usos litúrgics i la seva recuperació actual en pols artesanal i Nadal.
Distinció entre ciri pasqual, atxes, candelera, siri de bateig i el seu simbolisme en diferents celebracions.
Els blandons i atxes, regulacions del segle XIV i la competència entre gremis de cera d’abella i greix animal.
Procés de blanqueig solar de la cera, formació de grumolls i selecció per puresa segons l’estètica eclesiàstica.
Quantitats gegants en festes majors, pressupostos i paròdies de consum de cera en novenes i Corpus.
La figura dels sirialots, custòdia processional i tradicions valencianes al Corpus i la festa major.
Lloguer de cera, retorn d’atges, refusió i primers exemples de reutilització de material.
Interpretació de colors en rituals esotèrics, consells d’ús de tons clars i advertència del negre.
Evolució de l’espelma com a element d’ambientació, intimitat i romanticisme en celebracions civils.
Origen protestant i adaptació cristiana de la corona d’Advent amb una espelma encesa cada diumenge abans de Nadal.
Supressió de novenes i processons, però manteniment dels candelobres triangulars del servei de Tenebres a Mallorca.
Conclouen amb el disc *Sant Antoni i el Dimoni* i tonades de Benicarló per arrodonir el tema català.
Introducció a la Setmana dels Barbuts
L'episodi comença repassant el refranyer popular sobre el fred intens del gener, vinculat a la Setmana dels Barbuts (Sant Pau, Sant Maur i Sant Antoni). Aquestes festivitats no només marquen el calendari religiós, sinó que històricament estan lligades a l'ús del foc i la il·luminació artificial.
Evolució històrica de les espelmes
Es fa un recorregut des de la prehistòria fins a l'actualitat:
- Orígens: Fa 30.000 anys ja s'utilitzaven llànties de greix a Europa.
- Egipcis i Romans: Ús de mides i torxes de canya. Els romans van ser els primers a usar la cera d'abella.
- Segle XIX: L'arribada de la parafina (derivat del petroli) i l'invent de l'estearina van fer l'enllumenat molt més barat i accessible.
Tipologia i simbologia litúrgica
La cera ha estat un element d'ostentació en el món cristià. Es detallen diversos formats:
- Ciri Pasqual: Símbol de la llum de Crist amb les lletres alfa i omega.
- Atxes i Blandons: Velons quadrats o cilíndrics per a les processons, dissenyats per no apagar-se amb el vent.
- Llànties votives: Espelmes de colors (normalment vermell) que els devots encenen per demanar favors.
El gremi de cerers i el reciclatge
S'explica l'organització dels artesans a Catalunya des del segle XIV. Existia una distinció entre els fabricants de cera d'abella (elit) i els de greix animal. Una dada curiosa és la picaresca de les processons:
"Els cerers llogaven la cera a pes; els participants pagaven només pel que havien consumit, retornant la resta per ser refosa i reciclada."
Esoterisme i tradicions populars
Finalment, es comenta el significat dels colors de les espelmes en la meditació (verd per a la prosperitat, blau per a la fidelitat) i s'avisa de la mala sort vinculada al color negre. També es recupera l'ofici de Tenebres i l'ús del tenebrari durant la Setmana Santa.

