Evolució històrica de les festes de Santa Tecla
Presentació de l’espai, sorteig de barrets i samarretes i contextualització de les festes.
Raó d’una mirada enrere per comprendre l’evolució de Santa Tecla més enllà de l’actual programa d’actes.
Arribada i entrada solemne de la relíquia del braç de Santa Tecla, gestions del rei Pere III i primers valls de seguici popular.
Protocol històric entre Consell Municipal, Arquebisbat i gremis; actes inalterables: cercavila de vigília i processó del 23.
Germans els valls com a danses es estructuren amb aportacions religioses i militars (diables, turcs, Sant Miquel); naixement dels gegants.
Introducció de valls valencians amb torre final; competència per al cim; any 1770: primer vall que fa torre de sis.
Decret de Nova Planta, control municipal, intervencions en gegants; explosió de colles i nous grups al XIX; aparició de nanos i noves colles castelleres.
Repàs breu de la democratització post‐1979, impacte del “nou‐santisme” i cita a la pròxima emissió des de l’estand de les festes.
Orígens i l'Arribada de la Relíquia
El punt de partida de la festa actual se situa al segle XIV, concretament l'any 1321, amb l'entrada a Tarragona de la relíquia del braç de Santa Tecla. Aquest esdeveniment va ser possible gràcies a la intercessió del rei Jaume II, qui va negociar amb el rei d'Armènia l'intercanvi de la relíquia per diversos béns, incloent-hi els famosos formatges exquisits.
- Ja en el segle XIV s'estableix l'estructura d'actes que encara perviu: cercaviles, l'ofici i la processó.
- Els gremis apareixen com els pilars organitzatius fonamentals al costat del poder civil i religiós.
Edat Moderna: Teatralitat i Influències
Durant els segles XV i XVI, la festa s'enriqueix amb una gran parafernàlia teatral. Apareixen representacions de lluita entre el bé i el mal (com els Turcs i Cavallets o Sant Miquel i Diables), amb una forta concepció militar pròpia de l'època de conflictes i pestes.
La Influència Valenciana i el Naixement dels Castells
Un dels moments clau és l'arribada dels Balls de Valencians al segle XVII. Aquestes danses incorporaven construccions humanes finals que van fascinar la població local.
"L'expectació per la torre final dels Balls de Valencians va créixer tant que aquesta es va acabar independitzant, donant lloc als castells tal com els coneixem avui."
Segle XIX i la Transformació Social
El segle XIX representa una època de grans canvis a causa de la dissolució dels gremis (Corts de Cadis). Això provoca la desaparició d'alguns balls tradicionals, però també l'eclosió de nous elements:
- Aparició documentada dels nanos cap al 1844.
- Consolidació dels Gegants Moros i els Negritos com a emblemes.
- Època daurada dels castells amb colles que ja assolien els nou pisos.
El Segle XX: Crisi i Recuperació
L'entrada al segle XX va portar el xoc del noucentisme, que menyspreava les tradicions d'arrel rural. La festa va patir una forta davallada, accentuada posteriorment per la dictadura. No serà fins al 1979, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, que s'inicia el procés de recuperació de la festa actual, caracteritzat per una certa desacralització i un fort impuls de la societat civil.

