Títol i resum generats per IA

Tradicions i gastronomia de la Quaresma

0:00Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio18:49
Compartir
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
8 seccions · 18:49
01
Introducció a la Quaresma i l'abstinència
0:00 — 1:44

Es presenta el període de 40 dies posteriors al Carnaval, destacant com l'abstinència religiosa ha derivat en una dieta mediterrània molt recomanada actualment.

0:00
02
La iconografia de la Vella Quaresma
1:45 — 3:28

Discussió sobre la representació visual de la Quaresma: una dona vella amb set cames (o potes), un bacallà i una cistella de verdures.

1:45
03
Tradicions a les Illes Balears
3:29 — 6:19

S'expliquen els rituals de Porreres (Mallorca) amb la 'Jaia Corema' i els judicis de ninots de palla, a més de les connexions iconogràfiques amb Amèrica.

3:29
04
El Bacallà i el Xató
6:20 — 9:41

El bacallà es consolida com l'alternativa a la carn. Es parla del xató com a plat frontissa entre el Carnaval i la Quaresma i les seves festes populars.

6:20
05
Els Bunyols de Quaresma
9:42 — 11:40

Anàlisi dels bunyols o 'brunyols', la seva tradició a Girona i la seva presència en diverses festivitats més enllà de la Quaresma.

9:42
06
Verdures i llegums: festes gastronòmiques
11:41 — 13:50

Repàs de fires territorials com la Diada de la Truita, la Pesolada del Maresme o el Peixopalo de Sant Feliu de Guíxols.

11:41
07
El Mercat Figater de Capellades
13:51 — 16:40

Història i funcionament del Mercat Figater del segon diumenge de Quaresma, centrat en la preparació tradicional de les figues seques.

13:51
08
Recomanació bibliogràfica i comiat
16:41 — 18:47

Presentació del llibre 'Ayunos i abstinències' de 1914, que buscava conciliar el rigor religiós amb la bona cuina tradicional.

16:41
Seccions generades automàticament

La Quaresma: De la penitència al plaure gastronòmic

En aquest episodi, Jordi Bertran ens convida a explorar la Quaresma, un període de 40 dies que, més enllà del seu significat religiós d'abstinència i sacrifici, ha configurat un ric univers de cultura popular i gastronomia.

Iconografia i simbolisme

La Quaresma es representa tradicionalment com una vella de set potes, sovint desproporcionada o desagradable, que porta elements del menú permès:

  • Un bacallà a la mà.
  • Una cistella de verdures o arangades.
  • Cada cama simbolitza una de les set setmanes que precedeixen la Pasqua.

Els pilars de la cuina quaresmal

Tot i que històricament aquests aliments s'associaven al càstig o al dejuni (ayunos i abstinències), avui dia són considerats veritables delícies de la dieta mediterrània:

  • El Bacallà: El peix rei del període. Protagonista de plats exquisits com l'arròs amb bacallà, els bunyols o el bacallà amb patates.
  • El Xató: Un plat que agermana el Carnaval i la Quaresma, amb presència destacada a Vilanova, Sitges i poblacions veïnes.
  • Els Bunyols: També anomenats brunyols a les comarques gironines, són típics dels dimecres i divendres de Quaresma o de festivitats com el Dijous Sant.
  • Legums i verdures: Productes que protagonitzen festes com la Diada de la Truita a Molins o la Pesolada al Maresme.

Rutes i curiositats territorials

  • A Mallorca, destaca la població de Porreres amb la mascarada de sa Jaia Corema i els judicis de ninots de palla.
  • A Capellades, se celebra el Mercat Figater, on les figues seques preparades des de l'estiu i aromatitzades es converteixen en unes postres úniques.

"Consumir determinats productes com ara el bacallà no és cap sacrifici, sinó tot el contrari."

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament