L'evolució i internacionalització de la música valenciana
Presentació de Jordi Bertran i el tema central: la música tradicional en valencià i la publicació de la revista Enderrock sobre músics en valencià.
Escolta i comentari de grups que recreen els sons ancestrals: La Beniterrània i Cau del Llop, amb dolçaina i cant d’estil, en forma estrictament tradicional.
Anàlisi de grups que prenen el llegat tradicional i l’actualitzen amb harmonitzacions, instrumentacions modernes i lletres amb compromís social: El Tall i l’Am de Foc.
Exposició de la fusió de músiques d’arrel amb estils urbanes i músiques del món, amb exemples d’Obrint Pas i La Gossa Sorda, mostrant ritmes vigorosos i sonoritats innovadores.
Evolució de la música d'arrel al País Valencià
Aquesta sessió amb en Jordi Bertran explora la transformació de la música tradicional valenciana fins a convertir-se en un producte de consum modern i internacional. A partir de la publicació d'un llibre-disc especial de la revista Enderrock, s'analitza com els sons ancestrals han evolucionat a través de diferents etapes i estils.
Blocs temàtics i estils musicals
L'anàlisi es divideix en tres estadis clarament diferenciats:
- Música ancestral i pura: Formacions com La Beniterrània i El Cau del Llop que treballen el cant d'estil, les jotes i els fandangos, mantenint la dolçaina com a eix central.
- El compromís i la marca d'estil: Grups veterans com Al Tall, que introdueixen l'harmonització complexa i el compromís polític (especialment rellevant en el context dels 30 anys de la mort de Franco).
- Fusió i modernitat: La música d'arrel flirteja amb les músiques del món (com L'Ham de Foc) o es revoluciona amb ritmes moderns i contundents per arribar al públic jove, exemplificat per grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda.
Conceptes clau sobre identitat
"Entès el valencià com un sinònim absolut del català... a mi no em sap greu que algú digui que parlo valencià del nord, igual que espero que no li sàpiga greu que li diguin que parla català del sud."
Es destaca la importància de la música d'arrel (el què és propi) davant de l'etiqueta de músiques del món (que sovint busca l'exotisme exterior), i com instruments tradicionals han aconseguit moure milers de persones en festivals actuals.

