Periple Habanerístic: De Cadis a les Canàries
Reproducció de la cançó tradicional que evoca els paratges de Cádiz i La Habana, amb referències al malecón, la guayaba i el ritme caribeny.
Antonio Burgos i Carlos Cano donen la benvinguda, situen la data (30/01/2005) i el context (Tarragona Ràdio) i anuncien el recorregut habanerístic.
Burgos i Cano introdueixen la sèrie en dos programes, descriuen l’embarcaments per Andalusia i Canàries, i esmenten la col·laboració de Carlos Cano.
Olga Serpa interpreta la narració-cançó d’una jove que ven l’ànima a una bruixa per salvar l’amor, un conte carregat de misteri i elements màgics.
Repetició del “Bona nit” com a comiat i senyal de final de l’emissió.
Viatge Musical a través de l'Havanera
Aquest episodi de Havaneres des del balcó, emès originalment des de Tarragona Ràdio el gener de 2005, ens convida a realitzar un recorregut sonor per la geografia espanyola on el gènere de l'havanera ha arrelat amb més força. El programa serveix com a inici d'una sèrie especial de dos capítols dedicada a explorar les diverses comunitats autònomes amb tradició marinera i musical vinculada a Cuba.
Cadis i la connexió amb l'Havana
L'episodi arrenca amb la interpretació de les famoses Habaneras de Cádiz, una obra emblemàtica d'Antonio Burgos i Carlos Cano. A través d'aquesta cançó, s'explora la semblança gairebé mirall entre la ciutat andalusa i la capital cubana:
- La descripció del Malecón i la seva relació amb la Caleta de Cadis.
- L'ús del compàs del tango gadità que es confon amb el ritme de l'havanera.
- La idea central que recorre la lletra: > "La Habana es Cádiz con más negritos; Cádiz es La Habana con más salero."
L'etapa canària: Mitologia i Bruixeria
El programa es trasllada ràpidament cap a les Illes Canàries, on el mestissatge cultural és encara més evident. S'introdueix el tema Habanera embrujada d'Olga Serpa i Mesticay, en col·laboració amb Carlos Cano. Aquesta peça destaca per:
- Narrar la història d'una jove canària que ven la seva ànima per retrobar el seu amant a Cuba.
- L'ús d'elements del folklore local i referències a la bruixeria tradicional.
- La barreja de ritmes atlàntics que defineixen la identitat musical de l'arxipèlag.

