Havaneres des del balcó: De Cuba a la Península
Interpretació d’una sèrie d’habaneres ambientades en clau marinera, introduïdes pel locutor com a Habaneras desde el balcón.
Frank Fernández interpreta al piano dues contradanses de meitat del segle XIX —“El huracán” i “Les bodes”— amb tocs d’estudi d’octaves.
Habanera mexicana dels anys 40 en què un soldat es despedeix de la seva estimada amb promeses de tornada al matí.
Esther Borja interpreta aquesta habanera seductora amb lletres romàntiques i una melodia brillant.
El cor de l’Institut Cubà de Radio i Televisió estrena la peça coral coreada “La Cimarrona” (1890) de Climent Cuspíner, amb ritmes americans.
Interpretació repetitiva i dramàtica d’una habanera popular, plena de metàfores emotives i repeticions.
Recitació poètica dels versos d’una habanera lírica que evoca la pèrdua i el record en la memòria.
La Coral Bajamar de Luanco (Astúries) interpreta “Scanta, extiende la red”, una habanera amb estil coral polifònic del Cantàbric.
Comentari sobre la influència del treball miner i l’emigració en l’arribada de ritmes cubans a les corals d’Astúries.
Peça festiva de xote, amb fusió d’influències locals i angleses, que celebra la vitalitat popular.
Despedida del locutor amb una salutació de comiat repetida: “Bona nit”.
Exploració de l'Havanera i el seu Legat Musical
Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el 13 de març de 2005, ofereix un viatge sonor que connecta les arrels cubanes amb la tradició coral de la Península Ibèrica. A través d'una selecció de peces clàssiques, s'analitza l'evolució del gènere des de la contradansa fins a les interpretacions corals asturianes i valencianes.
L'Origen i la Influència Cubana
El programa destaca la figura de compositors com Manuel Saumell, considerat el pare de la contradansa cubana. Altres punts clau inclouen:
- L'ús de l'acompanyament rítmic característic de l'havanera en peces de piano del segle XIX.
- Les interpretacions històriques de figures com Maria Teresa Vera i Esther Borja.
- La temàtica del soldat i l'enyorança, recurrent en les lletres del gènere.
La Tradició Coral a Espanya
S'explica com les agrupacions corals obreres del segle XIX van ser fonamentals per a la popularització d'aquest estil a la Península:
- La interpretació de peces com La Cimarrona per part de cors especialitzats.
- La variant de l'havanera a la comarca de Castelló, executada amb instruments autòctons com el dolçainer i el tabaleter.
El Cant del Cantàbric i la Mina
L'episodi dedica un espai important a les corals del nord, especialment d'Astúries:
"L'arribada d'aquest gènere a zones com Mieres o Langreo es vincula directament a l'emigració d'antics miners cap a l'altre costat de l'Atlàntic a buscar fortuna."
Es tanca el recorregut amb el cant de taverna i de sobretaula, demostrant que l'havanera és un gènere viu que s'ha adaptat a les realitats socials de cada regió.

