Arxiu Sonor Programes 2005
En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2005, Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.
Subscriu-te
La sensació de la llunyania de Déu i la fe
S'introdueix el programa, salutació als col·laboradors i presentació del tema central: la sensació de no sentir Déu present.
Paquita exposa la preocupació comuna de no sentir a Déu i anuncia la reflexió després de la cançó.
Moment musical que expressa el desig de sentir la presència de Déu i l'esperança del retrobament amb ell.
Discussió sobre com tothom ha experimentat la sensació que Déu està molt lluny i la frustració d’un silenci aparent en l’oració.
Anàlisi del Llibre dels Salms i del rei David com a testimonis de moments en què Déu semblava absent, demostrant la universalitat d’aquesta experiència.
Introducció a la idea que tot efecte té una causa i preparació per a les metàfores explicatives.
Il·lustracions amb núvols que cobreixen el sol i el nen que solta la mà del pare per mostrar que som nosaltres qui ens allunyem de Déu.
Relat de la victòria d’Elies al Mont Carmel, la seva fugida per por i el consol de Déu en la cova, demostrant que Déu no se’n va.
Debat sobre com el cansament, l’estrès i la depressió distorsionen la percepció de la realitat i de la presència divina.
Moisès cau en una profunda depressió i demana la mort; Déu respon oferint-li ajut amb setanta varons per compartir la càrrega.
Els apòstols, assetjats per la tempesta, creuen veure un fantasma en lloc de reconèixer Jesús caminant sobre l’aigua; Jesús els convida a no tenir por.
Reflexió sobre la naturalesa oscil·lant dels sentiments i la seva poca fiabilitat com a mesura de la profunditat de la fe.
Definició de la fe integral que ha d’implicar cor, ment i voluntat, evitant la fredor intel·lectual o l’excessiva emotivitat.
Alerta contra l’excés d’introspecció que pot fer-nos obsessió per l’estat intern i distreure’ns de la mirada a Crist.
Distinció entre la impossibilitat de sentir constantment la presència (concentració absoluta) i el mantenir el sentit de Déu en la vida quotidiana.
Exemple de l’apòstol Pau que, malgrat l’abandó humà, manté viu el record que només Déu l’acompanya i sosté.
Tancament del debat amb el recordatori d’aferrar-se a Crist, confiar en la seva presència i deixar florir els sentiments profunds.
Informacions pràctiques sobre el proper programa, com contactar amb l’església i assistir als cultes dominicals.
Moments musicals de comiat que subratllen el goig, la pau i l’agraïment per la llibertat en Crist.
La paradoxa de la distància espiritual
En aquest episodi del programa Porta a l'Esperança, l'equip explora un sentiment comú entre molts creients: la sensació que Déu està lluny. Sovint, les persones expressen que la seva oració sembla un monòleg o que Déu es mostra indiferent davant les seves necessitats. Aquest fenomen no és exclusiu d'uns pocs, sinó que es considera una experiència universal que ha afectat fins i tot a grans figures bíbliques.
Els testimonis bíblics de la solitud
Es destaca que personatges com el Rei David en els Salms o el profeta Elies van passar per moments de profunda foscor espiritual:
- El Llibre dels Salms: Serveix com un diari íntim on s'expressen els alts i baixos de la relació amb el Creador.
- El cas d'Elies: Després d'una gran victòria, cau en la por i el cansament, sentint-se sol en el desert fins que Déu el reconforta.
Causes de la manca de sentiment religiós
Els interlocutors identifiquen diversos factors que actuen com "núvols" que tapen el sol de la presència divina:
- L'estrès i l'esgotament: La voràgine de la vida moderna i les càrregues familiars distorsionen la percepció espiritual.
- La depressió: Es defineix com una alteració de la realitat que ens fa veure-ho tot amb "ulleres mal graduades". Se cita l'exemple de Moisès, qui va arribar a demanar la mort per la càrrega del poble.
- Hipocondria espiritual: Una preocupació excessiva pel propi estat intern en lloc de fixar la mirada cap a l'exterior.
La diferència entre "sentir" i el "sentit" de Déu
Un concepte clau discutit és que la fe no ha de dependre exclusivament de les emocions, que són oscil·lants i fràgils. Es fa una distinció vital:
"Sentir a Déu és una experiència puntual i emocional, mentre que el sentit de Déu és la certesa constant i racional que Ell hi és, encara que no el notem."
Per concloure, s'anima als oients a mantenir un equilibri entre ment, voluntat i cor, recordant que la fe és una relació personal i integral que va més enllà dels sentiments passatgers.