Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Memòries del teatre, sarsueles i artistes d'època
Inici musical amb l'havanera 'El meu avi' i introducció sobre la tradició del cremat de Calella i Palafrugell.
Relat sobre el baríton Marco Redondo i la seva emotiva actuació al Teatre Modern de Tarragona just després de la mort de la seva mare.
Reflexió sobre les companyies de sarsuela, el pas dels actors al cinema espanyol i la humilitat dels artistes d'abans.
Discussió sobre els canvis en la forma de viure els concerts i el teatre segons l'època i la joventut.
Anècdotes personals sobre trobades amb el Paco Martínez Sòria a Barcelona i una divertida història amb un bolígraf i el Paco Morán.
Records de veure Antonio Molina i Lola Flores, i com l'afició al teatre va enfortir el seu matrimoni.
Cloenda amb la darrera part de l'havanera sobre la guerra de Cuba i els mariners de Calella.
Un recorregut per la nostàlgia teatral i el contacte humà
Aquesta conversa entre un avi i el seu nét comença amb la lletra de l'havanera "El meu avi", que serveix d'entrada per recordar l'època daurada de la sarsuela i el teatre a Catalunya, especialment a ciutats com Tarragona i Barcelona.
L'anècdota de Marco Redondo a Tarragona
L'avi recorda amb especial emoció el baríton Marco Redondo, que tenia una gran estimació per Tarragona. Explica un fet commovedor:
- L'artista havia d'actuar al Teatre Modern just després de la mort de la seva mare.
- Tot i el dol, va decidir no cancel·lar l'actuació per respecte al públic.
- Durant el moment en què el personatge s'acomiadava de la mare en l'obra, l'emoció va fer que se li tallés la veu (va fer un gall), provocant una ovació tancada del públic tarragoní.
La proximitat dels artistes d'abans
Un dels punts centrals del diàleg és la comparació entre la proximitat dels artistes d'aquella època i el distanciament de l'actualitat:
- Era habitual trobar-se actors com Paco Martínez Sòria o Antonio Molina prenent cafè a prop dels teatres del Paral·lel o les Rambles.
- L'avi destaca que es podia parlar amb ells de forma natural durant les mitges parts, ja que sovint compartien espais amb els espectadors.
Diferències generacionals i aficions
La conversa també aborda com han canviat les formes d'expressió del públic:
- L'avi analitza que la joventut actual viu la música amb exaltació i crits, un fenomen que ell respecta com a propi de cada època, tot i que prefereix el sentiment profund del teatre clàssic.
- Finalment, reflexiona sobre com compartir aficions com el teatre, les revistes i viatjar ha estat el pilar fonamental del seu matrimoni.
"Són persones, descobreixes que són persones... i es veien emocionats quan veien que el públic havia aplaudit."